Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
antologia
Literatura
Recull de texts de diversos autors o de diverses obres d’un mateix autor, fet amb criteris històrics, temàtics, crítics o didàctics.
Denominada també, segons les èpoques i les especialitzacions, analectes, crestomatia i florilegi, la forma antologia deriva de les recopilacions d’epigrames grecs, iniciades vers el s II aC per Meleagre de Gadara, les quals, actualment perdudes, foren en gran part integrades en l’anomenada Antologia Palatina composta pel poeta bizantí Céfalas s X i en l' Anthologia diaphorōn ‘epigrammáton ‘Antologia d’epigrames notables’ de Màxim Planudes i obtingueren una gran difusió La modalitat de les antologies, que hom ha donat a totes les literatures i a tots els temps, produí els anomenats cançoners,…
ad quem
Cronologia
Locució que significa ‘fins al qual’, utilitzada en un sentit cronològic relatiu per a indicar que un fet ha d’haver-se esdevingut abans d’una data o terme precís.
Hom en diu també ante quem Aquesta data ve determinada per uns elements crítics, cronològics, històrics, etc que fan impossible de situar el fet amb posterioritat
a quo
Cronologia
Locució que significa ‘des del qual’, utilitzada en un sentit cronològic relatiu per a indicar que un fet ha d’haver-se esdevingut després d’una data o terme precís.
Hom en diu també post quem Aquesta data ve determinada per uns elements crítics, cronològics, històrics, etc, que fan impossible de situar el fet amb anterioritat
mu‘allaqa
Literatura
Nom donat a cadascun dels poemes àrabs (~s VI) considerats el màxim exponent de la literatura preislàmica, els quals, segons la tradició, corresponien als guanyadors de concursos poètics i eren penjats als murs de la Ka‘aba.
Segons els crítics, la llista de les mu'allaqa varia la més acceptada és la que inclou les set cassides d’Imru'-l-Qays, Ṭarafa, ‘Antara, Zuhayr, Labīd, ‘Amr ibn Kulṯūm i Ḥārit ibn Hilliẓa
climatologia agrícola
Meteorologia
Geografia
Estudi del clima en funció de les exigències climàtiques de les plantes de conreu per tal de conèixer les condicions mitjanes que els són més favorables o més desfavorables, havent compte de llur cicle vegetatiu.
Hom estudia sobretot els elements climàtics pluges, temperatures, insolació en relació amb els períodes crítics de les plantes floració, fructificació, maduració, etc per afavorir-ne el creixement i preveure els canvis sobtats que poden afectar els rendiments i la qualitat dels productes conreats
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…
estudis culturals
Antropologia
Nou enfocament en els estudis sobre les cultures de les societats industrials en què es dóna prioritat als aspectes crítics i interdisciplinaris.
Pren com a referent diferents disciplines la sociologia, l’antropologia, la crítica literària, les teories crítiques provinents del marxisme, el postestructuralisme, les teories de gènere, les teories de relacions entre races i el postcolonialisme Se centra en l’anàlisi de les cultures de masses i les noves formes de cultura popular promogudes per les indústries culturals Aquest tipus d’estudis s’inicià a la Universitat de Birmingham Gran Bretanya, on Richard Hoggart fundà el Center for Contemporary Cultural Studies La influència teòrica més immediata fou l’obra de Raymond Williams
poetes metafísics
Literatura
Grup de poetes anglesos del segle XVII, conreadors d’un tipus de poesia —generalment d’inspiració religiosa— diferent dels corrents poètics anteriors i de caràcter i estil enginyós, conceptista, hermètic, alhora que notablement obscur i difícil.
Amb aquesta denominació —posada en circulació per J Dryden— foren coneguts els poetes J Donne, Iord Herbert of Cherbury i el seu germà G Herbert, R Crashaw, H Vaughan, E Benlowes, A Cowley i d’altres No esmentats en determinats moments, els crítics dels primers decennis del segle XX n'han revalorat l’obra en particular la de J Donne Marià Manent en feu diverses traduccions al català 1955
hot-jazz
Música
En els àmbits jazzístics, l’adjectiu hot s’empra per a suggerir les qualitats d’excitament, passió i intensitat.
Els anys vint es parlava de hot-jazz per a distingir el jazz ’autèntic', provinent de l’estil New Orleans jazz , de la música de ball amb elements jazzístics diluïts que tocaven les orquestres més comercials L’expressió hot jazz fou utilitzada pels promotors i crítics francesos Hugues Panassié, a Le jazz hot 1934, i Charles Delaunay, a Hot Discography 1936, amb un significat que abraçava el New Orleans jazz i el període swing
crítica musical
Música
Anàlisi i valoració d’una peça, un estil, un autor o una interpretació musicals, sia en forma de ressenya, sia en forma d’assaig més o menys exhaustiu.
En aquest últim cas, de vegades no és clara la distinció entre la crítica i l’estudi musicològic o l’anàlisi filosòfica d’una obra musical De tota manera, hom tendeix a considerar més pròpiament com a crítica els comentaris que apareixen en publicacions periòdiques, especialitzades o no Hom troba ja alguns comentaris crítics aïllats en alguns tractats del s XVI, com el Dodekachordon 1547, de Glareanus Al s XVII les polèmiques entre compositors com ara la suscitada entre Artusi i Monteverdi referents a la pràctica correcta en la composició i la interpretació incorporen molt del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina