Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
capacitat creditícia empresarial
Economia
Qualitat o solvència d’una empresa per a poder sol·licitar crèdit.
Mitjançant l’anàlisi econòmico-financera hom n'examina els aspectes financers patrimoni net, aflux de caixa, càrregues creditícies, capacitat de reemborsament, i la gestió capacitat directiva, especialització, confiança L’anàlisi creditícia aconsella o desaconsella l’aplicació del crèdit finalitat, necessitat, programa, rendiments, efecte d’alçament i garanties
efecte d’alçament
Economia
Incidència de l’endeutament sobre el rendiment dels fons propis que es produeix quan els ingressos derivats de l’aplicació dels recursos aliens són superiors als costs de l’endeutament.
És un efecte similar al de la potència de la palanca sobre el de la resistència La inversió feta mitjançant l’endeutament augmenta la rendibilitat dels recursos propis i permet de mesurar, entre d’altres elements, la capacitat creditícia empresarial
risc de país
Economia
Incertesa sobre el compliment dels compromisos d’un crèdit concedit a l’estranger a conseqüència de les implicacions que hi poden tenir els canvis en les condicions econòmiques, socials i polítiques de l’estat en el qual l’acreditat resideix o hi fa la inversió.
L’anàlisi del crèdit ha de tenir en compte, a més de la capacitat creditícia empresarial rating, la previsió sobre les circumstàncies de l’estat on s’aplicarà Components d’aquest risc són, també, el risc de transferència possibilitat legal de pagaments a l’estranger i el risc de canvi
risc de crèdit
Economia
Incertesa relativa sobre el compliment, per part de l’acreditat, d’una operació de crèdit (préstec, crèdit en sentit estricte, aval), de les seves obligacions en els terminis establerts.
Anomenat també risc de solvència , és la matèria pròpia del negoci creditici i on hom aplica el know-how de què disposa per a reduir-lo el màxim possible A aquest fi hom se serveix de les tècniques següents anàlisi econòmico-financera capacitat creditícia empresarial, rating i previsió econòmica Hom considera grans riscs de crèdit els que sobrepassen un determinat percentatge dels fons propis 10%, per exemple, derivats, en general, de la concentració en un o en diversos clients
titulització
Economia
Tècnica de l’economia bancària, per la qual un crèdit concedit és incorporat a un títol negociable, a fi de permetre’n la mobilització de recursos, o sigui la seva conversió en liquiditat (amb reestructuració del balanç, d’actiu i passiu).
Convertida en una pràctica per a reduir els riscos dels balanços dels bancs, la titulització s’expandí i s’emprà per a tota mena de crèdits, entre els quals els hipotecaris i, dins d’aquests, els subprime D’aquesta manera, el deute garantit tenia cada cop més préstecs hipotecaris com a actiu subjacent Al llarg de la primera dècada del s XXI aquesta pràctica esdevingué creixent en els bancs d’inversió i una de les vies principals d’ingressos per a les agències de ràting Aquests productes es traslladaren a tota mena d’inversors institucionals atesa la bona qualificació creditícia…
escola bancària
Economia
Denominació del grup d’economistes anglesos que s’oposaren al Peel Act del 1844 i a les tesis de la Currency School.
Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’emissió, sinó, si…
refinançament
Economia
En l’àmbit de les empreses i organitzacions, realització d’operacions de crèdit per a reemplaçar una estructura creditícia (volum, cost, terminis, garanties) per una altra.
El refinançament pretén en general d’aconseguir una estructura millor, tot i que de vegades en resulti una de neutra o pitjor, per tal com és obligada pels venciments En l’àmbit bancari, és l’endeutament fet per a poder concedir crèdits mobilització de recursos dins el mateix sistema bancari, i també, és la cessió de crèdits a tercers per a obtenir liquiditats i concedir nous crèdits
banc
Edifici del banc de Hong Kong, colònia britànica situada al sud de la Xina
© B. Llebaria
Economia
Institució econòmica ( banca
) que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.
Com més gran serà la diferència entre ambdós components, més elevats seran els beneficis resultants, producte de la diferència entre el tipus d’interès que hom cobra i el que hom paga La rendibilitat, però, és en contradicció amb la liquiditat i, per tant, amb la solvència del banc Els bancs poden ésser classificats segons diversos criteris, però generalment hom accepta com a bàsic, quant als països capitalistes, el criteri que atén a la propietat del capital, a l’àmbit d’actuació i a les funcions específiques Per la propietat del capital , els bancs poden ésser privats , quan tot el capital…
habitatge
Cases flotants a Hong Kong, a la mar de la Xina meridional
© B. Llebaria
Construcció i obres públiques
casa
o part de la casa que hom pot habitar.
Bé econòmic, de consum durador i de primera necessitat, hom en pot definir la qualitat equipament, tipus de construcció, la forma individual, collectiu i el règim jurídic de fruïció lloguer, propietat, etc Al s XIX, el procés d’industrialització europeu suscità una gran demanda d’habitatges i els convertí en mercaderia la construcció privada, però, es dirigí només a cobrir la demanda solvent En ple liberalisme econòmic fou demostrat que la llei de Say no equilibrava l’oferta i la demanda Prorroguen l’escassetat d’habitatges la retenció —especulació— del sòl urbà pels propietaris per obtenir…
crèdit documentari
Economia
Tipus de crèdit de signatura pel qual una entitat creditícia es compromet, a l’ordre de l’importador d’una mercaderia (client), a pagar una quantitat a l’exportador (estranger), contra la recepció de documents provatoris de la seva expedició.
Garanteix la bona fi d’una operació de comerç internacional