Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
cristal·lògraf | cristal·lògrafa
cristal·lí | cristal·lina
cristal·lí | cristal·lina
cristal·litzar
Assumir, una idea, un pensament, etc, una forma definitiva.
cristal·litzar
Fer que (una substància) prengui una forma cristal·lina.
cristal·lització
Química
Canvi d’estat d’una substància dissolta, fosa o en estat gasós, a estat sòlid cristal·lí.
La formació de cristalls a partir d’una solució és obtinguda per evaporació del solvent, sense atènyer el punt de saturació, i deixant-lo refredar tot seguit El procés comença tan bon punt es formen els primers nuclis de cristalls bé espontàniament, bé induïts per petites partícules estranyes a la solució pols, vidre, etc, per “sembrada” o encebament amb cristalls de la mateixa substància a cristallitzar o per fregament amb les parets del cristallitzador Un refredament lent de la solució saturada porta a la separació dels cristalls grossos i ben formats, bé que impurs Per obtenir cristalls…
cristal·lització
Mineralogia i petrografia
Moment en què els àtoms dels cossos s’agrupen d’una manera regular tot formant cristalls.
cristal·lització
Mineralogia i petrografia
Conjunt de cristalls obtinguts per cristal·lització.
cristal·loide
Química
Dit de cadascuna de les substàncies que es difonen ràpidament a través d’una membrana animal i que hom podia obtenir cristal·litzades, en oposició a les que ho feien lentament i no podien ésser-ho (col·loide).
Actualment hom ha abandonat aquesta distinció, car una mateixa substància pot existir simultàniament com a colloide o com a cristalloide, segons quines siguin les condicions del sistema Així, hom ha aconseguit de cristallitzar la clara d’ou, classificada tradicionalment com a colloide
cristal·lografia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia la matèria cristal·lina.
Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi estructural…