Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
sistema cristal·lí
Sistemes cristal·lins
© fototeca.cat
Física
Cadascun dels conjunts en què hom classifica les 32 classes cristal·lines, de manera que en cadascun d’ells hi hagi les que tenen eixos de simetria del mateix ordre.
L’eix comú serà la característica simètrica del sistema cristallí Aquest concepte és íntimament relacionat amb la noció d’operació de simetria Les operacions de simetria que pot tenir la xarxa d’un cristall, a part les simetries de translació que hom suposa per hipòtesi, són rotacions respecte a un eix, reflexions respecte a un pla, inversions respecte a un punt i operacions compostes d’una translació seguida d’una rotació o d’una reflexió Els tres primers tipus de simetria són anomenats puntuals , perquè sempre hi ha almenys un punt del cos que no es mou quan s’efectua l’operació Totes les…
hidrazona
Química
Nom genèric dels composts resultants de la reacció entre un aldehid o una cetona i un grup NH 2
de la hidrazina, segons les reaccions
.
Les hidrazones són sòlids cristallins poc solubles i difícilment hidrolitzables
clorhidrat
Química
Compost format per l’addició d’àcid clorhídric sobre una base orgànica nitrogenada.
Els clorhidrats són correntment sòlids cristallins mitjançant llur obtenció hom pot isolar algunes bases orgàniques pures
agror
Mineralogia i petrografia
Capacitat d’un material d’emmagatzemar energia de deformació, la qual genera una gran densitat de defectes al seu interior quan és sotmès a un esforç mecànic extern.
En particular, en el cas dels materials cristallins, aquests defectes solen manifestar-se en forma de discontinuïtats de diferent abast en llur estructura, en les anomenades vacants, dislocacions i macles, entre d’altres
acetilacetonat
Química
Qualsevol dels complexos metàl·lics de l’acetilacetona, que deriven, per substitució, de l’hidrogen àcid de la forma enòlica o del carboni central.
Alguns acetilacetonats de metalls polivalents són quelats cristallins, no iònics, resistents a la hidròlisi, solubles en els dissolvents orgànics i alguna vegada destillables quelat Són utilitzats, principalment, com a catalitzadors i per a metallitzacions en fase vapor
pentosa
Bioquímica
Monosacàrid de cinc àtoms de carboni.
Les pentoses són sòlids blancs, cristallins i solubles en aigua Poden ésser dividides en aldopentoses com l’arabinosa i la xilosa i cetopentoses com la ribulosa i la xilulosa Entre les primeres hi ha els components dels àcids nucleics com la ribosa
xilenol
Química
Cadascun dels sis composts fenòlics isòmers de fórmula general
que ocorren en la fracció àcida del residu de la destil·lació del quitrà de carbó.
Són sòlids cristallins incolors, de baix punt de fusió, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics convencionals Són emprats com a solvents polars d’elevat punt d’ebullició, desinfectants, insecticides, fungicides, plastificants i additius per a lubrificants i gasolines i en la preparació de colorants
uretà
Química
Qualsevol èster de l’àcid carbàmic.
Els uretans són obtinguts per reacció dels isocianats amb alcohols, per tractament de cloroformats amb amoníac i mitjançant la transposició de Curtius en presència d’un alcohol Els uretans són sòlids cristallins de punt de fusió ben definit, emprats en anàlisi química per a la caracterització d’alcohols
poli(clorur de vinil-acetat de vinilidè)
Química
Cada un dels copolímers del clorur de vinil i clorur de vinilidè.
Els dos tipus més importants contenen menys del 30% i més del 80% de clorur de vinilidè, respectivament Els primers són amorfs i flexibles Els segons són cristallins, amb fibres de gran tenacitat i resistència S'utilitzen per la fabricació de teixits molt resistents i també per engranatges, anells de coixinets, pellícules per embolicar aliments, etc
xarxa
Mineralogia i petrografia
En un cristall, ordenació regular de punts en l’espai; cadascun dels punts de la xarxa no implica necessàriament l’existència d’un àtom o una molècula, sinó que aquests punts són nusos espacials, és a dir maneres de distribuir-se els punts en l’espai.
El 1850 ABravais demostrà que hi ha catorze tipus d’ordenació regular, distribuint punts idèntics en l’espai, de manera que cada punt es repeteix a intervals regulars al llarg de cadascuna de les files reticulars de l’edifici d’un cristall Aquestes distribucions reben el nom de xarxes de Bravais , les quals són agrupades en els diferents sistemes cristallins sistema cristallí