Resultats de la cerca

És especialment conegut el Divino a la Passió de Cristo Senyor Nostre, al to del contrapàs llarg , editat sovint en fulls solts

L’arquitectura califal presenta una sèrie de característiques que troben llur expressió cabdal en l’ampliació de la mesquita de Còrdova per ‘Abd al-Raḥmān III, al-Hakam II i al-Manṣūr, i en la ciutat de Madināt al-Zahrā’ En primer lloc cal destacar-ne la determinació d’un cànon constructiu propi, emprat en relacions numèriques enteres, mesurats en terços de mòdul, i que en el cas dels capitells trobà un ressò a Catalunya Ripoll, cripta de la catedral de Vic Hom introdueix els arcs lobulats i els arcs encreuats, en els quals la funció estructural de suport de les voltes és dissimulada per una…

La ciutat té l’origen en una fortificació, probablement islàmica, documentada per primera vegada el 1026 Fonts històriques semblen apuntar que hi nasqué el trobador Guillem de Cervera a 1259 - d 1285, anomenat també Cerverí de Girona, actiu a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II Fou un dels darrers trobadors, i la seva obra és plena de referències a fets històrics de l’època Molt imitat per poetes catalans posteriors, la producció que se’n conserva és la més extensa de tota la literatura trobadoresca Cervera visqué una etapa de creixement entre el segle…

Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que demostren una…

S'inicia quan el moviment romàntic ja és general a tota l’Amèrica llatina Manuel AAlonso recull en la seva obra poesia i prosa de caire popular costumista i criollista, és el primer cronista del caràcter nacional Alejandro Tapia y Rivera refà la història en poesies, novelles i drames En tota la segona meitat del s XIX l’assaig comença a tenir molta importància destaca l’obra d’Eugenio María de Hostos pel seu caire didàctic i polític El Modernisme amb prou feines té cap representant fora de Jesús María Lago i de Luis Llorens Torres Per contra, en el tombant del segle fou conreada una excellent…

El nom ve d' oratorio , lloc d’oració Encara que en temps anteriors existiren formes musicals afins a l’oratori, fou a mitjan segle XVI que iniciatives com la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri institucionalitzaren la lectura dramatitzada i cantada de textos sacres per a grups de seglars Sovint se cita la Rappresentazione di anima e di corpo 1600, d’E de’Cavalieri, com a primera mostra del gènere, en la qual destaca la utilització dels nous recursos dramàtics del moment, com el recitativo Ja des d’aleshores es manifesta la vinculació de l’oratori amb l’òpera, de la qual es…

Música culta Vegeu Espanya Música popular El repertori musical i coreogràfic tradicional d’aquesta zona de la Península Ibèrica és força variat i presenta algunes característiques formals dignes d’interès Des del punt de vista de l’organització tonal, s’hi troben amb molta freqüència escales modals, entre les quals el mode de mi hi és profusament representat Des del punt de vista rítmic són dignes d’esment els ritmes aksak ritme aksak i les manifestacions de polirítmia que apareixen en algunes danses I pel que fa a la cançó, com és el cas d’altres regions septentrionals espanyoles, a les…

La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…