Resultats de la cerca

Desconeguts de la població, foren falsificats immediatament a gran escala El desgavell monetari que això provocà féu que, després de diverses mesures ineficaces reducció del valor nominal a l’intrínsec, redistribució dels dinerets en rotlles de paper o paperetes que certifiquessin llur valor nou, etc, fos decidida la prohibició de llur circulació 1719

Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara gòtics En són…

El mot salsa s’ha utilitzat també com a terme comercial per a designar el son modernitzat que els cubans i porto-riquenys desenvoluparen a Nova York És una amalgama d’estils de ball que, al voltant del son cubà, aplega rumba, guaguancó , mambo, txa-txa-txa, bolero, guajira , guaracha , boogaloo , bomba i plena de Puerto Rico, la cumbia de Venezuela, el merengue dominicà i influències del jazz i el rock La paraula fou popularitzada per Jerry Masucci i Johnny Pacheco a través de l’orquestra i la discogràfica Fania, que fundaren el 1964 També han destacat fent salsa Benny Moré, Arsenio…

Ultra la música autòctona, d’una gran riquesa rítmica i sobrietat melòdica, encara ben viva entre els indis araucans, Xile posseeix un repertori tradicional de música popular molt ric, dins el qual es destaca la cueca , dansa nacional cantada Un dels primers compositors és José Zapiola, autor de música eclesiàstica i d’himnes cívics la seva personalitat dominà la vida musical xilena del s XIX Elscompositors més significatius de la música xilena del s XX són Enrique Soro 1884-1954, Alfonso Leng 1884, Pedro Humberto Allende 1885-1966, Carlos Isamitt 1887 i Domingo Santa Cruz 1899…

L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació…

Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A…

Els seus orígens són semblants als dels altres pobles ibèrics Al s XIII els reis Alfons III i Dionís dugueren trobadors provençals a la cort, fet que influí segurament en l’aparició de músics com Martin Codax Els autors del Cancioneiro d’Elvas s XV palesen un alt nivell musical més tard la polifonia flamenca influí en autors com Damião de Goes i preparà el camí a l’escola polifònica autòctona d’Évora Duarte Lobo, JLourenço Rebello, etc, protegida pel rei Joan IV Al s XVIII fou important la influència de DScarlatti professor a Lisboa de la futura reina Bàrbara de Bragança, 1721-29, palesada en…

Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre 1563, editat al recull Turiana 1575, bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias Des del s XVIII,…

Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa,…