Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
diada
Dia assenyalat, en què hom celebra una festa popular o solemne, de caràcter religiós, esportiu o cívic.
pinya

Pinya d’una torre de vuit (Diada de Sant Fèlix 2017)
Castellers de Vilafranca
refira
Dia que segueix la diada de la fira.
herbolari | herbolària
Botiga d’un herbolari xinès
© B. Llebaria
Farmàcia
Persona que cull herbes i plantes medicinals i les ven.
Els herbolaris tingueren molta importància a l’edat mitjana, però actualment s’han limitat al camp de la medicina popular La tradició dels herbolaris es manté força viva arreu a Barcelona hom celebra la diada de Sant Ponç 11 de maig, patró dels herbolaris, amb diverses fires d’herbes als carrers, especialment al carrer de l’Hospital
colcada
Folklore
Conjunt d’actes que executen, a cavall, els caixers i els cavallers a les festes patronals dels pobles de Menorca.
A les festes de Sant Joan de Ciutadella es destaquen l’anada a l’ermita de Sant Joan d’Artrutx per celebrar-hi les completes , les corregudes a sa plaça , els caragols des Born, de ses Voltes, de Santa Clara, etc, i els jocs eqüestres, d’origen medieval, celebrats al Pla al capvespre de la diada de Sant Joan la sort de l' ensortilla , les carotes , amb el córrer abraçats , etc
ninou
Folklore
Diners, llepolies, etc, que hom dóna als infants que van a les cases a felicitar per la diada de Ninou.
banderer
Història
Durant els ss XIV-XVII, pintor municipal.
S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al…
boig | boja
Antropologia
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia estat coneguda…
marxa de torxes
Història
Acció reivindicativa per la independència de Catalunya consistent en la marxa d’un grup nombrós de persones proveïdes de torxes que té lloc generalment la nit del 10 de setembre.
Acabat l’itinerari, hom llegeix un manifest Les marxes poden anar acompanyades de música i, un cop acabades, solen donar lloc a actes festius De caràcter local, precedeixen la diada de l'Onze de Setembre Les primeres marxes de torxes se celebraren a Vic, on des del 2003 té lloc la marxa dels Vigatans , en commemoració del suport de la ciutat a l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió i a Vilafranca del Penedès, en suport de la independència de Catalunya El nombre de marxes de torxes començà a créixer de manera significativa a partir del 2010, any a partir del qual es pot…