Resultats de la cerca

Madame de Sévigné la descriu dansada per dos personatges en solo El ritme és a tres temps En francès era anomenada folies d’Espagne Diversos compositors n'empraren temes, com Corelli, JSBach, CPhEBach, Liszt, etc

Constava de tres represes de setze compassos cadascuna la dansa baixa pròpiament dita, la tornada i el tordió Els instruments idonis eren la flauta i el tamborí El recull més antic, destinat a Maria de Borgonya, és del s XV Thoinot-Arbeau, a l' Orchésographie 1588, diu que era dansada per parelles, amb un aire de cançó de compàs ternari Les danses baixes i altes eren freqüents a les corts reials com la catalanoaragonesa de Nàpols

Es troba amb freqüència en els ballets de JB Lully com a secció dansada posterior a una part vocal En l’òpera francesa del segle XVIII, designà més aviat un preludi instrumental -de vegades interludi o conclusió- sense lligam temàtic amb les parts vocals amb les quals dialogava De vegades serví d’obertura a les diverses entrées d’una opéra-ballet El terme deriva de l’italià ritornello i en molts contextos té el mateix significat

D’origen popular, esdevingué una de les formes musicals i poètiques cultes més importants de la Itàlia de l’Edat Mitjana El mateix nom ja anuncia el seu caràcter de cançó dansada Al segle XIV, la seva estructura era similar a la del virelai francès una estrofa o stanza , formada per dos piedi i una volta , emmarcada al començament i al final per una tornada o ripresa En general cada part constava de dos versos ritmats De la primera generació de compositors italians del segle XIV -Jacopo di Bologna, Giovanni da Cascia, Donato de Florentia i Vincenzo da Rimini, entre d’altres- es conserven més…

Fou notable el celebrat a Pedralbes el 1701, en honor de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó i la seva muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Tot i que la música tradicional aragonesa s’identifica popularment amb la jota , les manifestacions musicals i coreogràfiques no s’esgoten ni de bon tros en aquest gènere Amb la religiositat popular s’associen un bon nombre de pràctiques musicals, entre les quals destaquen les loas als sants i els goigs -en algunes localitats aragoneses són també denominats coplas o romances -, que molt sovint es canten amb melodies de manlleuta A més de les avemaries, salves i dels cants de penitència de Setmana Santa, de rogativa i de processó, cal destacar les…

El cant pla fou introduït a Anglaterra pel monjo Agustí de Canterbury - ~ 605, enviat pel papa Gregori I Poc temps després, la música era ensenyada a Canterbury, Malmesbury, York, etc La participació anglesa en el repertori litúrgic occidental consistí a crear antífones i oficis en honor dels sants i màrtirs anglesos El cant pla anglès es troba en una gran part codificat en l' Usus Sarum , del començament del segle XIII, que conté el ritu de Salysbury, que serví de base a la litúrgia anglicana El cançoner de Cambridge segle XI conté la línia musical profana amb text llatí cants polítics,…