Resultats de la cerca

La daurada grossa o dauradella  Papricaria és un ocell de prop de 30 cm de longitud total, amb un plomall molt vistós, constituït per un fons negre tacat de daurat Habita llocs humits i s’alimenta, principalment de nit, a base de cucs, insectes i altres petits invertebrats La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d’herba És un ocell de cacera Durant el bon temps viuen al nord d’Europa i d’Àsia, però en arribar l’estiu emigren cap al sud d’aquests continents i també cap a l’Africa, on…

Ponen els ous dins els nius d’abelles i de vespes Les larves, en néixer, es nodreixen de les larves dels hostes Són molt comunes en els llocs secs i assolellats dels països de l’Europa sud-occidental i abunden als Països Catalans

Hom la troba al Pirineu, però no amb abundància Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell Les cries, anomenades aguilons , estan recobertes d’un plomissol blanc Té costums caçadors i s’alimenta de llebres, perdius i altres preses Els tàrtars de Kirguizistan aprofiten aquestes aptituds i utilitzen els exemplars domesticats per a la caça d’antílops i d’altres preses, que captura en vols rasants Cada parella necessita un territori de caça molt extens

Té el dors gris clar i els flancs argentats, amb bandes longitudinals grogues i grises poc aparents Hi són característiques una banda daurada entre els ulls i una gran taca fosca sobre l’opercle El peduncle caudal és llarg i estret Nedador excellent, sovinteja les costes rocalloses i s’alimenta de molluscs i crustacis, les closques dels quals aconsegueix de trencar gràcies a les seves poderoses molars És molt comuna a la Mediterrània i a les costes europees i nord-africanes de l’Atlàntic La seva carn és molt apreciada i hom el captura amb tremalls, palangres, etc

És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la…

Els crísids són de dimensions variables i habiten per tota la superfície de la Terra Les larves són paràsites de diversos himenòpters nidícoles Algunes espècies del gènere Chrysis , com la mosca daurada, són abundants a Catalunya

Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El rodament era…

Originàriament segle VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona segle X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici

Hom hi inclou les classes de les crisofícies i de les bacillarofícies alguns autors hi afegeixen també la de les xantofícies