Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
crustacis
Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…
zoe
Zoe de decàpode macrur de l’ordre dels nedadors Gennedas sp
© fototeca.cat
Biologia
Fase larvària dels crustacis malacostracis de desenvolupament indirecte que ve després del naupli i precedeix la metazoea, amb set parells d’apèndixs toràcics, abdomen llarg però sense apèndixs, antenes i antènules curtes i sense flagel, i maxil·lípides acabats en forca i amb funció natatòria.
No hi ha veritables brànquies, que són substituïdes en llur funció per les parts membranoses del cefalotòrax
cabra
Cabra
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 13 a 18 cm.
És cordiforme, verrucós i ple de punxes, dues de les quals les situades entre els ulls són llargues i aparents Les potes ambulatòries són llargues i les pinces, primes i fortes És de moviments lents, de vida sedentària, solitària, llevat a l’època de reproducció, que forma agrupacions nombroses es nodreix principalment de briozous i d’hidraris Habita en els fons tous sorrencs, fangosos i de grava amb algues, a una profunditat de 20 a 50 metres És àmpliament estès per les costes europees, per la mar del Nord, per tot l’Atlàntic i per la Mediterrània, on és pescat abundantment com a espècie…
cabrella
Cabrella
Daderot (CC0 1.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 5 a 6 cm de longitud.
La morfologia recorda la de la cabra, i el cos és bru, recobert de cerres ganxudes, a les quals el mateix animal enganxa algues, hidraris, sorra, per tal de dissimular-se i confondre's amb el medi ambient Habita, solitària, excepte a l’època de reproducció, a la zona costanera entre 1 i 40 m de profunditat És estesa per l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins al golf de Guinea, i per la Mediterrània
bou
bou
Christophe Quintin (CC BY-NC 2.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, de dimensions grans (ateny fins a 25 cm de llargada) i robust.
Els individus joves viuen a les roques litorals, i els adults, a una certa distància de la costa És un aliment molt apreciat, freqüent a les costes cantàbriques
boca
Boca
Paul Cools iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci marí decàpode del subordre dels braquiürs i d’hàbitat semiterrestre del qual només es mengen les pinces dels mascles.
Com tots els del seu gènere, els mascles tenen les pinces quelípodes desiguals
pessic
Pessic
klemen leonard iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels braquiürs, de la família dels calàpids, que té uns 70 mm de longitud i uns 90 mm d’amplada i és proveït a la regió dorsal d’unes protuberàncies aplanades de color vermell.
El seu primer parell de potes és molt desenvolupat i les restants són més aviat petites i amagades en les dues expansions posteriors de la closca És comestible i hom en troba en els fons de sorra o de roca entre els 30 i els 150 m de profunditat És distribuït per l’oceà Atlàntic oriental i per la mar Mediterrània
talp de mar
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels macrurs, de la família dels palinúrids, del grup dels marxadors, d’uns 4 cm de llargada, amb l’abdomen robust i curt, el primer parell de potes marxadores desigual, una de prima i petita, i l’altra molt robusta i amb una enorme pinça.
De color groc taronja a rosa, és comú als fons arenosos de les mars dels Països Catalans