Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
decisori | decisòria
Dret
Dit del jurament o de la promesa segons el qual el litigant que el demana s’obliga a acceptar com a cert allò que declari el contrari.
decisori | decisòria
junta general d’accionistes
Dret administratiu
A les societats anònimes o de responsabilitat limitada, organisme sobirà, decisori, no permanent ni executiu.
Els seus acords regeixen la voluntat social i tracten de l’aprovació dels estatuts fins a la del balanç de la liquidació final
bulé
Història
A l’antiga Grècia, consell polític de caràcter deliberatiu.
Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al s VI aC Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres buleutes o consellers aquests procedien, segons les noves divisions del país i no segons la divisió timocràtica…
semiplè | semiplena
Dret processal
Dit de la prova imperfecta, com la declaració d’un sol testimoni, la confessió extrajudicial, el jurament supletori i el decisori, la confrontació de lletres.
acord sobre productes
Economia
Tractat internacional, autoritzat per un organisme supranacional, amb què els països productors i els consumidors disposen del mateix poder decisori en l’administració dels acords que afecten alguns productes bàsics.
Els acords sobre productes adopten tres modalitats establiment d’un preu mínim i d’un preu màxim garantits en el comerç exterior fixació de contingents com a conseqüència de la qual hom atribueix un contingent nominal d’importacions i d’exportacions a cada país i acord d’emmagatzematge, com a conseqüència del qual és constituït un estoc internacional per tal d’equilibrar l’oferta i la demanda
referèndum
Política
Dret constitucional
Votació dels ciutadans d’un estat o d’una part d’un estat, generalment amb una pregunta de resposta binària d’aprovació o de rebuig, sobre una llei, una reforma legislativa o constitucional, o també sobre la independència d’un territori.
És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest connota una…
parlament
Edifici del Parlament del Canadà, a Ottawa
© Corel Professional Photos
Política
Dret constitucional
Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Formada per una sola cambra unicameralisme , sobretot en els règims centralistes o unitaris, o, més sovint, per dues bicameralisme , sobretot en els sistemes d’estats federals, és composta, en els règims democràtics, per representants dels ciutadans La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe la cambra alta, sovint per sufragi indirecte, per exemple, pels parlaments regionals però també, a vegades, per designació o en funció d’un càrrec El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les seves funcions legislatives, la tasca d’…
concili
Cristianisme
Reunió legítima de pastors de l’Església per a legislar o decidir sobre problemes eclesiàstics generals.
Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…