Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
periec
Història
A l’antiga Esparta, a Creta i a l’Èlide, ciutadà que, destinat per raons estratègiques a la perifèria d’un territori, assolí una posició particular de dependència respecte als altres ciutadans, als quals era, al principi, igual.
Els periecs mancaren de llibertat política i militaren en uns rangs especials dins l’exèrcit en època de pau, es dedicaren a l’agricultura i al comerç
uscoc
Història
Dit de cadascun dels membres d’un grup de guerrers croats que al segle XVI lluitaren contra el domini turc dels Balcans.
Amb el suport inicial austríac, es dedicaren a la pirateria a l’Adriàtica El 1592 Venècia inicià una guerra, que acabà pau de Madrid, 1617 amb llur trasllat a l’interior de Croàcia
il·liri | al·líria
Història
Membre d’una antiga població indoeuropea que habità el vessant adriàtic de la península Balcànica, amb infiltracions a Grècia i a Itàlia, i que es fusionà amb els diversos pobladors indígenes: dàlmates, liburns, istris, etc.
Durant el s III aC els illiris constituïren un estat sota el rei Agró Es dedicaren a saquejar les ciutats adriàtiques, la qual cosa originà diverses guerres, que no cessaren fins que l’estat fou ocupat, després de la batalla de Pidna, pels romans 168 aC
vitalià
Història
Als s. XIV i XV, cadascun dels pirates de la mar Bàltica i de la mar del Nord.
Els primers foren els pobladors de Rostock i Wismar, que proveïren Estocolm durant el setge danès 1389-95 i més tard es dedicaren a la pirateria L’orde Teutònic i la Hansa els perseguiren, puix que n'amenaçaven el comerç Foren derrotats a Helgoland pels hamburguesos 1401 Tanmateix, no desaparegueren fins a la darreria de la centúria
estancia
Geografia agrària
Tipus d’explotació agrària l’origen de la qual es troba en les reparticions de solars als conqueridors d’Amèrica en les fundacions de ciutats.
Això explica el sentit de casa amb horta prop de la ciutat que hi ha en alguns llocs Antilles, Veneçuela On ha adquirit una significació pròpia és a la Pampa i a la Patagònia, on es tracta d’una propietat molt extensa pot arribar a més de 100 000 ha concedida a l’aristocràcia conqueridora al s XVII De bon principi, les estancias es dedicaren a la ramaderia ovina, després s XIX a la bovina i posteriorment a l’agricultura farratge Les estancias es divideixen en puestos i aquests, en secciones
pasticcio
Música
Obra composta per fragments extrets d’altres obres precedents, d’un o diversos autors, sovint destinada a ser representada.
La composició segons aquest procediment fou una pràctica estesa a l’òpera italiana del segle XVIII, aplicada després a altres gèneres, dramàtics o no com obres sacres La seva motivació principal era el reaprofitament comercial de les àries i els fragments d’òpera més famosos, de procedència diversa En aquest procés els extractes eren arranjats segons els interessos tant de l’empresari com dels cantants i del director musical De vegades, el mateix director musical interposava àries de composició pròpia a les àries preses d’altres obres Compositors de la talla de GF Händel o A Vivaldi, en…
claretià
Cristianisme
Membre de l’institut religiós anomenat oficialment Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria o Missioners Claretians, fundat a Vic per Antoni Maria Claret i Clarà el 1849.
Els missioners claretians, fundats durant la supressió dels ordes religiosos, es dedicaren primerament a la predicació popular a Catalunya, però aviat anaren acceptant d’altres tasques ensenyament, missions entre infidels, parròquies, premsa, hospitals, seminaris Etapes importants han estat l’aprovació civil de la congregació 1859, l’aprovació pontifícia 1860, l’aprovació definitiva de les constitucions 1870, la primera fundació en terres no catalanes Segòvia, el 1861, la primera fundació americana Xile, el 1870, l’anada a les missions de Fernando Poo 1883 i de la Xina 1929 Hi ha…
chalumeau
Música
Instrument de la família del vent-fusta, antecessor del clarinet, emprat sobretot al segle XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub de forma bàsicament cilíndrica, proveït de vuit forats i dues claus, diametralment oposades, situades a la part superior del tub El seu nom deriva del llatí calamus , que vol dir ’canya', i aparegué cap a la fi del segle XVII Té la mateixa forma que la flauta de bec d’aquesta època, però amb una llengüeta senzilla lligada a l’embocadura o bec amb un cordill fi en lloc de bisell L’extensió és pràcticament de dues octaves i es presentava en quatre mides, la més petita de les quals tenia uns 25 cm…
llibreter
Història
A l’Antic Règim, menestral o artista que comerciava en llibres.
Durant l’edat mitjana, l’ofici consistia en la venda de paper, pergamí i llibres en blanc, i més endavant en la venda de manuscrits i llibres impresos i sobretot en la relligadura i l’enquadernació Als Països Catalans els llibreters eren, en bona part, estrangers, jueus i conversos Des del s XV, es dedicaren amb profit a fer imprimir llibres, i gradualment intentaren d’evitar que els impressors en poguessin vendre Foren objecte d’ordinacions municipals a Barcelona en 1445-46 en general eren considerats artistes més que no pas menestrals, i s’agruparen en collegis a València el…
mandola
Música
Instrument de corda pinçada amb mànec i de caixa arrodonida.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Els instruments de majors dimensions es desenvoluparen a Itàlia, Alemanya i Espanya des del final del segle XVII, i es donaren a conèixer també amb el nom de mandora , pandora, bandúrria i, els més petits, mandolina Constaven d’una caixa de ressonància bombada, mànec amb quatre cordes dobles ordres i diapasó dividit en nou trasts Les primeres mandoles es tallaven d’un sol bloc de fusta, però a partir del segle XVII es construïren mitjançant la unió de diferents peces, i el nombre d’ordres s’incrementà fins a cinc A…