Resultats de la cerca

Originàriament només es dedicava al canvi de monedes canviador de menuts, operació que tenia lloc sobre una taula de canvi L’habilitat de certs canviadors en el tràfic de les monedes féu, a la darreria del s XIII, que els clients acostumessin a deixar-los en dipòsit part de llurs cabals, sobretot per la facilitat amb què podien ordenar-los pagaments per llur compte a un altre client, per mitjà d’una senzilla anotació en els llibres de comptes dita de taula Però els dipòsits eren també utilitzats pels canviadors per a operacions de préstec amb un interès més o menys palès, a…

Desenvolupats al segle XVIII, els carreters de mar s’organitzaren al marge dels bastaixos i en competència amb ells els bastaixos, però, aconseguiren d’englobar-los en llur gremi des del 1770 fins al 1797, que els carreters de mar constituïren el gremi propi Tingueren també fortes rivalitats amb els traginers de mar

Aquesta denominació correspongué especialment als traficants musulmans i europeus que, entre els s XVI i XIX, abastaren les plantacions americanes de mà d’obra africana Els mercaders musulmans i els reis africans mateixos capturaven els esclaus a les contrades interiors i els duien a les costes occidentals, on eren embarcats cap a Europa, cap a l’imperi turc i, sobretot, cap a Amèrica Els negrers portuguesos iniciaren aquest comerç cap a mitjan s XV i s’hi afegiren després els castellans, els francesos, els holandesos, els alemanys i els anglesos Els monarques solien protegir o, si més no,…

El gremi de carnissers de València era representat al Consell General des del 1283 rebé les ordinacions de Joan I el 1390, i el de Barcelona les rebé de Pere III el 1380 El gremi fou, a l’edat mitjana, un dels més influents a totes les grans ciutats els carnissers, però, foren sovint mal considerats, sobretot al segle XVIII, que foren exclosos del govern municipal a Barcelona, el 1707, i fins i tot foren prohibits a llurs descendents els beneficis eclesiàstics i, a València, alguns càrrecs municipals aquesta situació acabà amb una ordre de Carles III 1773 Normalment els gremis de carnissers o…

Ja des de l’edat mitjana els flequers constituïen normalment confraria amb els forners forner a Barcelona, des del 1368 formaven amb aquests un sol gremi La fabricació, la venda i el preu del pa eren rigorosament controlats pels consells municipals a Barcelona, a partir del 1537 els consellers es feren càrrec directament de la confecció del pa i obligaren flequers i forners a pastar als forns municipals o pastim, cosa que feren alternativament, segons les circumstàncies de cada moment, ja a compte de la ciutat, ja a compte propi D’altra banda, podien fer pa lliurement per als monestirs i el…

En el calendari romà era el dotzè, i hom el dedicava a uns ritus purificatoris, les februalia de februare, 'purificar’, d’on li vingué el nom Té vint-i-vuit dies els anys comuns i vint-i-nou els anys de traspàs

De característiques similars a la barca del bou, es diferenciava pel fet que tenia corredors, quatre bancs proer, arborà, terç i banqueta, senó, falques i macarrons, i feia de 50 a 55 pams d’eslora Hom la dedicava principalment a la pesca de palangre

Les antigues confraries d’artistes foren elevades a collegis el 1445 per Alfons IV de Catalunya-Aragó L’estament dels artistes fou constituït el 1455 separadament dels mercaders i dels menestrals a Barcelona i a Palma, ciutats on en formaven part els cirurgians, els barbers, els apotecaris, els especiers, els notaris públics i reials, els candelers de cera, els causídics, etc La pertinença a l’estament varià amb el temps algunes professions menestrals passaren a l’estament dels artistes, com, a Barcelona, la dels pintors al final del s XV i els corredors d’orella el 1707 d’altra banda, a la…