Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
defensat | defensada
Heràldica
Dit de l’elefant, del senglar o d’un altre animal amb les defenses d’un esmalt diferent del del cap.
autocràcia
Política
Sistema polític en què el poder del governant és considerat derivat d’ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació.
Fou el sistema oficialment defensat com a propi de la monarquia russa fins el 1917 Totes les dictadures, quan el poder és en mans d’un sol home, són règims autocràtics
argument ontològic
Filosofia
Prova a priori de l’existència de Déu, establerta per sant Anselm en la seva obra Proslogium.
El seu valor, incessantment defensat o rebatut per uns o altres dels més grans representants de la història de la filosofia, ha estat positivament interpretat en un sentit teològic fides quaerens intellectum per Karl Barth déu
vitalisme
Filosofia
Doctrina filosoficocientífica que estableix els fenòmens biològics com a radicalment irreductibles als processos físicoquímics.
Oposat al mecanicisme i també conegut amb el nom de neovitalisme , fou defensat per JReinke 1849-1931, Jvon Uexküll 1864-1944 i, sobretot, Hans Driesch, així com, bé que no tan enèrgicament, per diferents biòlegs JBSHaldane, ESRussell, Lvon Bertalanffy
quantitativisme
Economia
En l’anàlisi econòmica, defensa del tractament quantitatiu de les variables per l’elaboració de relacions o postulats teòrics exactes.
Defensat per AMarshall enfront del mètode qualitatiu, es troba en la base de la teoria neoclàssica i de l’elaboració de models econòmics La dificultat, però, de determinar numèricament les magnituds que responen a processos socials, així com les variables de caràcter subjectiu, aconsella la complementació d’ambdós mètodes
rigorisme
Cristianisme
Sistema o doctrina moral que tendeix a assegurar la validesa de l’obligació en qualsevol dels casos.
Així, segons el rigorisme, en cas de dubte sobre la licitud moral d’una acció o omissió, hom s’ha d’abstenir d’acomplir l’acció o incórrer en l’omissió, encara que l’opinió més probablement encertada sigui favorable a llur licitud Oposat al laxisme, fou defensat, al s XVIII, pels jansenistes i condemnat, en la seva forma més radical, per Alexandre VIII 1690
episcopalisme
Cristianisme
Corrent teològic que accentua el paper de l’episcopat dins l’estructura eclesial.
Aquest corrent fou iniciat al s XV, i hom el troba lligat al conciliarisme Fou defensat pels bisbes hispànics a Trento, i al s XVIII fou assumit pel febronianisme Eventualment arraconat pel concili I del Vaticà en definir la supremacia del papa, l’episcopalisme tornà a ésser plantejat pel renaixement teològic del s XX, i constitueix les arrels de la teologia de la collegialitat
conciliarisme
Cristianisme
Doctrina que sosté la supremacia del concili sobre el papa.
El Decret de Gracià s XII inclou ja el principi que el papa pot ésser jutjat per l’Església en cas d’heretgia Marsili de Pàdua i William Ockham s XIV establiren la base del conciliarisme, defensat brillantment per Konrad von Gelnhausen, Heinrich von Langenstein, Pierre d’Ailly i Gerson Aquesta doctrina, que triomfà amb el Cisma d’Occident, fou aplicada als concilis de Constança 1418 i Basilea 1447, i tingué adeptes fins al concili I del Vaticà 1869-70
filioque
Cristianisme
Afegitó que l’Església llatina incorporà al símbol nicenoconstantinopolità per explicar la procedència de l’Esperit Sant del Pare i del Fill com d’un principi únic.
El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert…