Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
armar
Proveir o equipar (algú) d’armes ofensives o defensives.
alcassaba
Alcassaba d’Almeria
© C.I.C.-Moià
Història
Recinte fortificat, a l’interior d’una població emmurallada, per a refugi de la guarnició i dels habitants.
A diferència de l’alcàsser, solament tenia finalitats defensives i militars
lliga
Política
Acord temporal entre dos o més estats o sobirans, els quals entren en aliança o federació per tal d’aconseguir un fi comú.
Aquest pot ésser polític lligues ofensives i defensives o econòmic lligues duaneres, monetàries
verinós | verinosa
Zoologia
Dit de l’animal productor de substàncies tòxiques, defensives o ofensives.
aliança
Dret internacional
Forma de cooperació estreta entre estats, materialitzada en un acord o tractat polític o militar, mitjançant el qual els estats protegeixen o realitzen els seus interessos (seguretat, estabilitat i influència).
Les aliances poden ésser bilaterals o multilaterals, secretes o obertes, temporals o permanents, generals o limitades, pacífiques o bèlliques i defensives, ofensives o mixtes
cuirasser
Història
Militar
Soldat armat de cuirassa.
Als s XVI i XVII, els cuirassers constituïren la cavalleria pesant i portaven com a armes defensives celada o elm, cuirassa, espatllassos, manyoples, escarselles i cuixeres, i, com a armes ofensives, espasa llarga i dues pistoles
vaixell minador
Transports
Vaixell de superfície especialment equipat, en forma permanent o temporal, per a transportar i fondejar mines.
A aquest propòsit hom destina destructors, creuers, mercants, llanxes ràpides, etc, els quals, mitjançant procediments automàtics, poden fondejar mines defensives davant les bases navals pròpies les mines ofensives són generalment llançades a la deriva o fondejades, enfront de les costes enemigues, des d’avions o de submarins
uropigis
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies de talla petita o mitjana (entre 2,5 mm i 65), de prosoma més llarg que ample i opistosoma subcilíndric, de 12 segments, acabat en un apèndix fi o flagel llarg multiarticulat; tenen quelícers amb 2 artells, i el terminal, en forma d’ungla, no és verinós; els pedipalps, de 6 artells, generalment robusts, també acaben en ungla i els serveixen per a combatre, capturar o excavar.
Dels 4 parells de potes, el primer és anteniforme, i els altres 3 són locomotors i llargs tenen 8 ulls simples o ocels La respiració és pulmonar, sense tràquees tubulars Presenten un parell de glàndules defensives anals Estrictament nocturns i lucífugs, mengen cucs, artròpodes, cargols i fins i tot llurs propis congèneres Són distribuïts pels llocs temperats i tropicals d’Amèrica i d’Àsia
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…
aviació
Militar
Transports
Dotació d’avions, instal·lacions complementàries, etc, d’un estat, companyia, etc.
Hom distingeix l’aviació civil, dedicada principalment al transport de persones i mercaderies i secundàriament a usos topogràfics, agrícoles, esportius, etc, de l’aviació militar, dedicada a missions de caràcter bèllic L’aviació civil sol estar en mans de les companyies d’aviació Les relacions entre companyies d’aviació són regulades per mitjà de l'ICAO i de la IATA L’aviació militar, controlada pels governs, sol tenir encomanades les missions defensives i ofensives, tàctiques i estratègiques depèn, segons els casos, ultra de l’exèrcit de l’aire, dels exèrcits de terra i de mar