Resultats de la cerca

Superava l’elm en lleugeresa i eficàcia defensiva i tenia l’avantatge que hom se'l podia posar i treure amb una gran facilitat Fou el casc més usat als Països Catalans al s XIII Sembla que fou el casc predilecte de Jaume I

Tenia forma oblonga i, a la part més estreta, era agafada sobre l’espatlla dreta, amb un afiblall, i deixava en llibertat el braç dret Molt usada per a muntar a cavall, era penjada sobre la túnica o l’armadura

Podia adoptar dues formes fins al s XIII tenia forma cònica i punxeguda i deixava el rostre descobert, i des del s XIII adoptà la forma de bota, cobria totalment el cap i reposava sobre les espatlles Fou reservat per a manifestacions ostentoses

Entre les formes conegudes, hi ha la dels monjos budistes, que duen tot el cap rapat, la que deixava només una franja de cabells a manera de cèrcol conservada fins fa poc per la majoria d’ordes religiosos catòlics i la que duien sacerdots i clergues llatins reduïda a la coroneta del cap, anomenada per això mateix coroneta

Els més antics actuaven mecànicament i tenien només una làmina metàllica amb una ranura que deixava passar el fil però no les parts més gruixudes que la ranura Modernament, hom els va substituint per purgadors electrònics, els quals detecten els defectes òpticament o per capacitat elèctrica El senyal donat, degudament ampliat, provoca la parada de la màquina o el tall del fil

L’estat el donava a uns arrendataris per al conreu, però mantenint-ne la propietat, o el deixava ocupar a qualsevol que pagués un tribut per l’ocupació d’aquesta manera foren creats els enormes dominis territorials dels latifundistes romans i, sobretot, les grans famílies que per llei no podien invertir sinó en explotacions rústiques La riquesa agrària dels nous països conquistats deixà erms o dedicats a conreus extensius els agri de la península itàlica arruïnà així els colons petits El malestar social que se n'esdevingué demanà la creació successiva de lleis agràries

Inicialment no era escrita a les partitures, i hom deixava llibertat a l’intèrpret entès, o bé era indicada amb una varietat de senyals ratlletes, creus, notes més petites que es prestava a confusió Des de la segona meitat del segle XVIII començà d’imposar-se el costum de representar-la amb una nota més petita que les altres i de distingir la breu de la llarga quant a la duració barrant amb una ratlla petita la cua de la noteta de la breu No tota appoggiatura , però, cal trobar-la indicada d’una forma especial moltes són escrites amb notes normals i amb llur valor real

Formulada el 1912 per Alfred Wegener per explicar els moviments orogènics, es basa en l’observació d’una certa coincidència en la línia de costes d’Àfrica i d’Amèrica Aquesta idea elemental fou perfeccionada per Du Toit, que la volgué fonamentar amb dades estratigràfiques L’energia sortia del mateix moviment de rotació de la Terra la inèrcia deixava endarrerits els blocs de sial respecte al sima a partir del Carbonífer Hom pressuposa, doncs, l’existència d’un sol continent en els temps arcaics, la Pangea En suport d’aquesta teoria hom ha adduït també arguments biològics, basats…

Antigament, en fer o passar bugada, hom posava la roba blanca, després d’escatada, picada i rentada amb sabó, sense prémer-la, en un cubell bugader o lleixiver damunt era collocada cendra dins uns draps o saquets cendrers , i a intervals hi era abocada aigua calenta que passava a través dels cendrers i, convertida ja en lleixiu alcalí, a través de la roba, sortia finalment per un forat situat a la part inferior del cossi de la bugada Després hom deixava estovar la roba abans d’una repassada amb sabó, d’esbaldir-la amb blau o sense i finalment d’eixugar-la Posteriorment, en…