Resultats de la cerca

Hom troba el deliri en malalties infeccioses, intoxicacions, manies, etc Generalment hi predomina un estat d’ànim de temor, provocat per amenaces imaginàries, que determina el matís recelós i defensiu de les illusions delirants Coincidint amb el doble moviment de l’afectivitat, els deliris poden ésser de caràcter depressiu deliris de condemna i culpabilitat, de destrucció, de persecució, d’indignitat, etc o expansiu deliris de grandesa, de potència, de reforma social i política, etc i àdhuc hom troba sovint en una mateixa crisi delirant un primer moment…

En les formes lleus, els actes de l’agitat són gairebé coherents, però llur exageració permet de deduir que són involuntaris en els graus més accentuats poden ésser d’una gran violència i arribar fins i tot a l’agressivitat L’agitació psicomotora es pot presentar en forma d’accessos de quatre tipus onírics , en què es produeixen zoòpsies, visions terrorífiques, confusió, deliris i sudoració el delirium tremens n’és un exemple típic catatònics , que es distingeixen per llur impulsivitat es poden presentar en l’esquizofrènia maníacs , amb eufòria, fuga d’idees i insomni d’ ansietat…

Sovint associada a la demència precoç, és també pròpia de les allucinacions o els deliris crònics

Es manifesta amb aparició de palpitacions, trastorns digestius, exsudació, agitació nerviosa amb deliris i allucinacions, tremolor i a vegades convulsions

Patològicament es troben casos d’avarícia en demències i deliris presenils, on tenen un valor simptomàtic comparable als trastorns de la memòria Es pot presentar en depressions on hi hagi un gran egocentrisme afectiu

Pot ésser purament imaginativa, com és el cas d’histèrics i mitomans La depressió és la causa més freqüent d’autoacusació Els deliris toxinfecciosos aguts alcoholisme, les neurosis obsessives i la paranoia poden comportar manifestacions d’autoacusació

Així, per exemple, els megalomaníacs distribueixen riqueses imaginàries els paranoics intenten crear sistemes polítics ‘per salvar la humanitat’ o protegeixen persones que ells consideren en perill certs psicòpates tenen una exagerada estimació als animals, etc Tanmateix, hom troba manifestacions d’altruisme patològic en la mania aguda, en la paràlisi general progressiva i en els deliris crònics

Aquest conserva íntegres la intelligència, la memòria, la lucidesa de pensament i la capacitat de judici i de raciocini, sempre que la seva aplicació no afecti el tema del deliri El paranoic és, doncs, una persona d’aparença normal i de comportament raonable mentre no l’afecti el tema delirant Els deliris paranoics preferents són de persecució, de grandesa, eròtics i d’injustícia

Després d’un període d’incubació de 14 dies apareix febre, cefalàlgia i esgarrifances, malestar i prostració Al cinquè dia apareix una erupció cutània generalitzada de tipus macular rosat, amb deliris, espasticitat, estupor progressiu i coma Les principals complicacions són respiratòries broncopneumònies, circulatòries miocarditis, arteritis, etc i nervioses La diagnosi és feta per la clínica i per l’aïllament de Rickettsia a la sang i les proves serològiques reacció de Weil-Félix El pronòstic varia segons l’edat és més benigne en els infants El tractament amb antibiòtics d’ample espectre és…

Preparada sovint per la presenilitat, pot també presentar-se de sobte i en qualsevol cas és determinada per afeccions anteriors traumatismes físics o emocionals, infeccions generals o focals diverses, intoxicacions —com és ara per l’alcohol o el tabac—, etc o àdhuc per factors hereditaris Caracteritzada per una disminució de funcions primàries desgana, insomni i de forces i resistència, per una torpor de moviments, pel tremolor, pel desordre dels òrgans sensorials, etc, la senilitat es manifesta psíquicament en estats depressius amb afebliment intellectual, fatigabilitat i trastorns de l’…