Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
denúncia
Dret internacional
Acte unilateral d’un estat firmant d’un tractat mitjançant el qual manifesta la seva intenció de no continuar essent part del conveni.
La possibilitat de denúncia és prevista en el mateix tractat o pot ésser inferida de la natura d’aquest, tot i que requereix un període de preavís
denúncia
Dret processal
Acte mitjançant el qual aquell que ha presenciat la perpetració d’un delicte perseguible d’ofici o en té coneixement ho notifica a l’autoritat judicial.
Pot ésser feta de paraula o per escrit Constitueix un deure l’incompliment del qual és sancionable no obstant això, no són obligats a la denúncia els parents pròxims del delinqüent, els impúbers i els qui no tenen ús de raó
denúncia falsa
Dret penal
Delicte consistent en l’atribució a una persona d’uns fets que, si fossin certs, constituirien delicte perseguible d’ofici davant una autoritat judicial.
Per a actuar contra el fals acusador cal que hi hagi una sentència absolutòria dels fets imputats
antipsiquiatria
Moviment psiquiàtric nascut a Anglaterra durant la dècada del 1960 com a denúncia de les bases de la psiquiatria clàssica.
El seu principi bàsic considera la malaltia mental com un fenomen sociogenètic i per tant hom estén la seva denúncia a l’organització de la societat i dels sistemes ideopolítics, i rebutja l’existència de malalties mentals la simptomatologia psicòtica és un alliberament enfront d’una societat alienant on viuen els individus considerats normals, que, en realitat, es troben atrapats pel sistema L’antipsiquiatria rebutja també la dinàmica intrapsíquica de la malaltia, els factors biològics i la mateixa teràpia psiquiàtrica, basant el seu tractament en un canvi de les estructures…
libel
Dret català
Clam, demanda, querella o denúncia.
Segons els juristes medievals catalans, els defectes en el libel no viciaven el procés, mentre hi constés la intenció del qui reclamava, però, una vegada arribat el tràmit de la litis-contestatio , no podia ésser canviat En causes verbals poc importants no calia libel, sinó només la compareixènça de l’interessat
clam
Història del dret
Demanda, denúncia, querella o reclamació judicial en general.
sàtira
Literatura
Modalitat literària que té per objecte la denúncia, mitjançant l’escarni, d’usos i comportaments socials coetanis, individuals o col·lectius, que l’autor considera reprovables.
Tot i que pot aparèixer en el marc de diferents gèneres en vers i prosa, n’és característica la combinació d’un judici moral censurador i una representació ridiculitzadora d’allò que l’escriptor s’ha proposat denigrar Sovint el seu blanc és una persona real, concreta, com passa en la invectiva de vegades ho és un grup o institució política, una incorrecció social com ara la hipocresia en el Tartuf de Molière o fins i tot una particular visió del món com la filosofia de Leibniz en el Càndid de Voltaire Les tècniques més usuals amb què degrada les seves víctimes són la descripció exagerada de…
sicofanta
Història
A l’antiga Grècia, aquell qui, de pròpia iniciativa, denunciava a l’autoritat les infraccions de la llei.
Relacionat originàriament, sembla, amb la denúncia de l’exportació clandestina de les figues de l’Àtica, el terme acabà tenint un sentit pejoratiu, referit als acusadors per lucre
jutge de taula
Dret
Història del dret català
Jutge encarregat dels processos d’inquisició que es podien seguir als altres jutges i als veguers, governadors, batlles, oficials i altres funcionaris en l’exercici de llurs funcions.
En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava deutes o…
delicte contra la hisenda pública
Dret penal
Defraudació mitjançant acció o omissió a la hisenda pública estatal, autonòmica, foral o local, eludint el pagament de tributs, quantitats retingudes o ingressos a compte de retribucions en espècie, obtenint indegudament devolucions o gaudint de beneficis fiscals de la mateixa manera.
Quedarà exempt de responsabilitat penal qui regularitzi la seva situació tributària abans de la notificació per part de l’administració tributària, de la iniciació d’actuacions de comprovació tendents a la determinació dels deutes tributaris, o abans que el ministeri fiscal o un advocat de l’estat hagin interposat querella o denúncia contra aquell dirigida
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina