Resultats de la cerca

Són constituïdes per una capa basal d’os densament laminat, una capa d’os vascular esponjós, una capa prima de dentina i una espessa capa externa d’esmalt ganoïdina En els teleostis moderns es conserven molt simplificades o bé s’han perdut completament

Les tiges tenen creixement secundari, i les fulles, ensiformes, són agrupades densament a l’extrem de les branques Fan flors blanques o liles, disposades en panícula terminal, i fruits en baia Són plantes rústiques que s’adapten molt bé al clima mediterrani

Sol ésser ric en substàncies de reserva i capaç de romandre durant molt de temps en l’estat de vida latent És una forma d'abiosi fúngica Els esclerocis més típics són els del sègol banyut

El plomatge és d’un color negrenc densament esquitxat de petites taques blanques És gregari i s’alimenta d’herbes, de llavors i d’insectes nia a terra, i sol pondre uns vuit ous N'hi ha nombroses subespècies, tant en estat salvatge com domèstic Habita a Etiòpia, al Sudan, a Eritrea i al SE d’Aràbia

El desplegament en xarxa de diverses femtocelles o punts d’accés redueixen la dependència de radioenllaços o estacions base, el desplegament de les quals requereix infraestructures més complexes Les femtocelles pretenen donar cobertura en entorns interiors, entorns urbans densament poblats o fins i tot entorns rurals on la cobertura és deficient o insuficient La transmissió de dades o veu es realitza mitjançant un terminal mòbil

Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de…

Pot assolir temperatures entre els 50°C i els 600°C, aproximadament Segons els casos, les fumaroles poden ésser clorurades, clorhídriques, amoniacals, sulfhídriques i carbòniques Es donen normalment en regions volcàniques i es desprenen quan ha cessat l’activitat eruptiva principal Hom les considera, doncs, com un fenomen secundari posteruptiu Les fumaroles sorgeixen del cràter o de llocs allunyats del mateix aparell volcànic A la península Itàlica són conegudes les fumaroles de Puzzuoli —vapors sulfurosos—, així com les de la cova del Cane, prop de Nàpols, que desprenen emanacions de gas…

Normalment es compon de vasos i de tubs cribrosos, a més d’altres cèllules acompanyants Hom sol parlar de feix conductor pel fet de conduir la saba, de feix vascular perquè presenta vasos, i de feix liberollenyós pel fet d’ésser format d’elements del floema i del xilema