Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
depressió
Psicologia
Estat emocional caracteritzat per un afebliment o disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona; l’ansietat (depressió ansiosa), el cansament i el desànim o un cert sentit d’impotència, inferioritat i dependència, en són també trets característics.
Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió…
depressió
Geomorfologia
Sector de la superfície de la terra que és enfonsada respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents.
Les depressions són limitades per falles o per inflexions estructurals, i per fenòmens càrstics poden ésser tancades en aquest cas l’evacuació d’aigües s’esdevé subterràniament En són exemples excellents la Depressió Central Catalana, entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral, i la Depressió Prelitoral, entre la Serralada Prelitoral i la Litoral
depressió
Tecnologia
Buit produït pel pistó en el moviment descendent i que ocasiona l’aspiració de la mescla gasosa combustible en els motors d’encesa per guspira, o de l’aire en els motors de cicle dièsel.
Hom la pot aprofitar per a accionar els distribuïdors automàtics o bé uns altres dispositius
depressió
Economia
Fase del cicle econòmic en què l’activitat assoleix un estadi més baix que el que correspon a la plena ocupació dels factors de producció.
Bé que de vegades hom la fa correspondre a la fase de crisi, és més adequat d’anomenar així l’època immediatament posterior a l’aturament més fort de l’activitat econòmica
depressió freda
Meteorologia
Depressió amb aire fred en la seva part central.
Aquestes depressions es formen generalment a partir d’una depressió amb un front oclús, fet que determina la desaparició del sector càlid en superfície i, per tant, pràcticament tota ella està constituïda per aire fred En latituds mitjanes són típiques a l’hivern, i de vegades precedeixen una invasió d’aire polar
depressió atmosfèrica
Meteorologia
Nucli de baixes pressions amb un diàmetre entre 500 km i 2.000 km.
A la superfície constitueix un centre de convergència de vents que tendeixen a l’ascendència en altitud els vents circulen entorn de les isòbares, amb una direcció antihorària a l’hemisferi nord i horària a l’hemisferi sud Les depressions atmosfèriques poden ésser d’origen tèrmic o d’origen dinàmic Una depressió tèrmica és provocada pel sobreescalfament de la massa d’aire i el seu consegüent descens de pressió sol ésser molt extensa i manté una posició relativament fixa fins que desapareix són depressions d’aquesta mena les que es formen a la primavera i a l’estiu sobre els…
depressió càlida
Meteorologia
Depressió que presenta una estructura amb nucli càlid, és a dir, que l’aire de la part central té una temperatura superior a la de l’aire circumdant.
Els ciclons i les tempestes tropicals són exemples d’aquest tipus de depressions També ho són les depressions o baixes tèrmiques, produïdes durant l’estiu per l’escalfament solar de l’aire de zones continentals
depressió anaclítica
Conjunt de trastorns semblants als de la depressió de l’adult i que es manifesten progressivament en l’infant privat de mare, després que ha tingut, almenys en els sis primers mesos de vida, una relació normal amb ella.
Si hom li restitueix la mare o si li troba un substitut acceptable, el trastorn desapareix ràpidament Es caracteritza per la rigidesa facial, el retard en el desenvolupament i la tendència a contreure malalties intercurrents
depressió lígur
Meteorologia
Geografia
Centre de baixes pressions, situat normalment sobre el golf de Gènova, que origina una gran inestabilitat a la Mediterrània occidental, per tal com atreu les pertorbacions del front polar i crea corrents pertorbats del SE (llevantada).
Freqüent tot l’any, llevat de l’estiu, quan dominen la Mediterrània les altes pressions subtropicals S'origina per causes dinàmiques, quan les masses d’aire fred del N o NW arriben fins al golf de Gènova i originen forts corrents ascendents de l’aire més càlid
con de depressió
Geografia
Forma que pren el mantell freàtic quan hi ha explotació d’aigua per un pou.
El seu cercle d’influència depèn del cabal d’extracció, i pot afectar els pous pròxims
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina