Resultats de la cerca

Es caracteritza per estat febril, presentació sobtada de nòduls cutanis durs i circumscrits que, freqüentment, experimenten necrosi, edema subcutani a les extremitats i a la zona ventral del tronc i limfadenitis generalitzada Provoca febre, abatiment, anorèxia, salivació excessiva, secreció oculonasal, coixesa, pèrdua de pes i disminució de la producció de llet El virus es contagia per contacte directe entre animals, i és molt ràpid, però també de manera indirecta a través de mosques, paparres, tàvecs o altres animals que s’alimenten de sang No es transmet a les persones, ni per contagi ni…

Acompanya certes dermatosis, a les quals dóna caràcters especials, i afavoreix l’aparició de l’acne

Pot representar una malaltia per ella mateixa, de causa desconeguda, o bé pot resultar d’un estat evolutiu de diverses dermatosis, com ara l’èczema seborreic, l’èczema atòpic, la psoriasi, les reticulosis, etc

En farmàcia, és emprat l’undecilenat de zinc, que és una substància que es presenta en forma de pólvores blanques molt fines, insolubles en aigua i en alcohol és un fungicida emprat en les dermatosis fúngiques superficials en forma de pols al 20%

Inicialment foren utilitzats els raigs X a baixa energia röntgenteràpia tradicional , però posteriorment s’ha anat introduint l’ús dels raigs gamma i beta betateràpia gràcies a procediments progressivament més complexos agulles i plaques de radi, betatró, bomba de cobalt, etc Les indicacions de la radioteràpia són sobretot les afeccions tumorals radioteràpia destructiva , bé que també pot resultar útil en les dermatosis, les afeccions inflamatòries, les endocrinopaties i les malalties degeneratives de les articulacions radioteràpia funcional

El liquen pla , que és la varietat més important, consisteix en unes pàpules aplanades i arrodonides, seques i lleument escatoses, persistents i pruriginoses En el liquen simple predominen les pàpules vermelles i pruriginoses El liquen escrofulós és una lesió cutània pròpia dels individus tuberculosos

El seu estudi fou iniciat per Paul Ehrlich, el qual formulà que aquestes substàncies semblen actuar in vivo per la reducció de l’arsènic pentavalent a arsènic trivalent, que es fixa sobre els grups hidroxils -OH i sulfhidrils -SH de la matèria viva Els composts arsenicals poden ésser dividits en dos grans grups els minerals i els orgànics Entre els arsenicals minerals hi ha el triiodur d’arsènic AsI 3 , la solució del qual, licor de Donovan, és emprada en el tractament d’algunes dermatosis el triòxid d’arsènic, la solució del qual, anomenada licor de Boudin, té aplicacions…