Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
descompte
Economia
Operació que consisteix a avançar una quantitat de diners a una persona que els ha de cobrar d’un tercer en una data de venciment posterior.
Aquest compromís de pagament ha d’ésser reflectit en un efecte comercial o financer, que és el document descomptat, i la quantitat avançada és sempre inferior al valor nominal del deute Com a conseqüència de l’operació, el dret de cobrament resta transferit a la persona física o jurídica que ha efectuat el descompte La diferència o rebaixa, que és la remuneració del qui bestreu els diners, depèn del tipus d’interès —que en aquest cas és conegut amb el nom de tipus de descompte — que hom apliqui a l’operació, del valor nominal del deute i del temps que manqui per al…
bonificació
Economia
Millora o avantatge que amb caràcter addicional és concedit en les condicions d’un contracte de caràcter econòmic.
El més corrent és l’atorgat per promoure el consum d’un producte, i revesteix la forma material més producte o la monetària descompte o prima
paper comercial

Paper comercial del 1886. Cosme Reitg, successor de L’Aurora, s’associà amb Josep Flores, fabricant de pasta de fusta.
Economia
Títol valor generat en el comerç i que incorpora un dret a crèdit a favor de qui el té i a càrrec del deutor.
També conegut com a efecte comercial Es pot transmetre per endós, sempre que no contingui una ordre en sentit contrari Amb aquests actius financers a curt termini collocats al descompte, les empreses privades poden fer front a dèficits estacionals de tresoreria o a inversions a molt curt termini
pilota
Economia
Nom donat al procediment fraudulent emprat en la posada en circulació de lletres de canvi.
El lliurat n'accepta una sense que existeixi cap deute previ i, per tant, sense intenció de pagar-la, amb l’objecte que el lliurador pugui disposar, mitjançant el seu descompte al banc, d’un crèdit fictici En compensació, el lliurat contragirarà una altra lletra al lliurador de l’operació anterior en les mateixes condicions, i així successivament
ràpel
Economia
Descompte o rebaixa especial que, ultra el descompte habitual, hom fa als majoristes, d’acord amb les quantitats adquirides en un període determinat de temps.
taxa
Economia
Sociologia
Preu, import, mesura o percentatge en què hom ha taxat alguna cosa.
Quan hom fa referència a un determinat percentatge o proporció entre diverses magnituds o variables econòmiques, utilitza preferentment el terme “taxa”, en aquells casos en què és fàcilment identificable i relativament estable en el temps Així, hom parla de taxa de canvi, taxa de mortalitat, taxa de natalitat, mentre que en altres casos més diversificats o modificables és utilitzat el terme “tipus” Aquest és el cas de tipus d'interès, tipus de descompte, etc
anàlisi cost-benefici
Economia
Tècnica d’avaluació econòmica que es fonamenta en la traducció en unitats monetàries dels fluxos de costos i de beneficis de projectes alternatius d’elecció, incloent-hi els costos i beneficis socials, un cop se n’han identificat els requisits específics i les solucions.
Pot utilitzar mètodes de preferència expressada valoració contingent o de preferència revelada valoració observada, i fa servir l’actualització i el descompte com a recursos per a convertir en valors presents la diferència entre costos i beneficis La gran dificultat del mètode és traduir els costos ambientals o els beneficis sobre la salut, per exemple, en unitats monetàries, perquè sovint es dóna el cas que, en molts projectes, durant les primeres fases, l’anàlisi de viabilitat tot just pot jutjar si val la pena obtenir els beneficis derivats de resoldre el problema, i és…
emissió de diner
Economia
Creació i posada en circulació de diner per part de l’estat, que pot encunyar directament els metalls monetaris o donar-ne el privilegi als bancs d’emissió, generalment només un.
Tradicionalment aquest banc d’emissió emetia metall encunyat o paper moneda en contrapartida metàllica, d’acord amb unes normes o un règim d’emissió La seva reglamentació ja fou objecte de discussió al s XIX entre l’escola bancària, partidària de la llibertat d’emissió de bitllets sense correspondència amb les reserves metàlliques, i la Currency School, que recomanava l’establiment d’un patró metàllic rígid La llei de Peel 1844 donà prioritat a la segona, bé que, posteriorment, la creixent necessitat de liquiditat motivà l’abandó de la convertibilitat metàllica de totes les monedes Actualment…