Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
desfet
El fet de ploure, de caure pedra, de desfermar-se el vent, etc, o de manifestar-se un moviment o estat de l’ànim amb una determinada acció reiterada, intensament, sense cap contenció, més enllà de tota mesura.
ball de cintes
Dansa i ball
Dansa-joc en què els balladors, vestits de colors o de blanc, van trenant cintes de colors entorn del braç aixecat del qui les agafa totes per un cap, o bé entorn d’un pal molt alt, que a vegades sosté una gran magrana de cartó d’on pengen les cintes.
La magrana, que conté flors, s’obre un cop fet el trenat i es tanca al final de tot, és a dir, quan, havent fet moviments inversos als primers, els balladors han desfet el teixit L’ús del pal és freqüent a Mèxic, Veneçuela, etc, mentre que el del braç aixecat és popular a Catalunya
nus
Diferents tipus de nusos
© Fototeca.cat
Transports
Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordills, cordes i cintes.
Generalment s’estreny en estirar de llurs caps, però permet d’ésser desfet amb facilitat És emprat per a subjectar o lligar alguna cosa o per a unir dos elements flexibles o més, com és ara fils i caps La quantitat de nusos possibles és molt elevada, especialment a bord d’una embarcació, on tenen una gran importància
sioux
Etnologia
Grup de pobles amerindis, anomenats també impròpiament dakota, de les planes del N d’Amèrica, integrat per tres grups principals, un dels quals ocupava la riba esquerra del Mississipí, un altre, l’E de les muntanyes Apalatxes, a Virgínia i a les Carolines, i l’altre, el baix Mississipí.
Lloc de pas obligat cap a l’oest, llur situació provocà conflictes greus amb els colonitzadors, sobretot les batalles del 1862, 1868 i 1870, en què l’exèrcit americà comandat per GACuster fou desfet completament a Little Bighorn Reclosos des del 1890 a les reserves de Minnesota, Montana, Nebraska i Dakota, els anys noranta eren uns 40 000 individus
refer
Fer de nou (allò que havia estat desfet, que era mal reeixit, etc).
dret occità
Dret
Dret propi d’Occitània.
Fonamentat en el dret romà, fou molt influït pel dret visigòtic, pel canònic i pel franc N'és la característica fonamental el fet d’ésser escrit, enfront del dret francès costumista La installació del poble visigòtic en terres d’Occitània deixà una forta empremta germànica a les institucions romanes plenament vigents, puix que aquestes terres eren fortament romanitzades Els visigots redactaren la primera síntesi sistemàtica de les legislacions en vigor amb el famós Breviari d’Alaric 506, redactat a Agde, que resumeix el dret romà teodosià aplicable als galloromans La societat occitana lluità…
sanglot
Biologia
Sospir en què la inspiració i l’expiració es produeixen amb un moviment convulsiu, com els que solen acompanyar el plor desfet.
punt
Indústria tèxtil
Lligat d’un o més fils que s’entrellacen, es trenen, es creuen, es teixeixen, etc, el qual origina l’element constitutiu dels teixits, dels cosits, dels treballs de mitja, etc.
Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet , etc, segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit punt de trau, de botonera, d’escapulari , etc, segons la manera com són lligats els fils punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc, etc El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per la situació relativa que…
ajust
Tecnologia
Efecte que resulta de l’operació d’ajustar dues peces entre elles; depèn de la diferència entre llurs dimensions respectives.
En les peces muntades una d’elles, el mascle, introduïda parcialment o totalment en l’altra, la femella, l’ajust és amb joc quan aquella diferència és positiva, això és, quan la femella és més gran que el mascle, i amb serratge en el cas contrari El grau de precisió de l’ajust depèn de la missió de les peces en la màquina a què van destinades Segons aquest criteri, és fixada una tolerància , índex d’irregularitat admès en les mides de la peça, les quals varien, per excés o per defecte, de la nominal que serveix de referència Aquesta tolerància té el valor de la diferència algebraica entre les…
clariana
Indústria tèxtil
Defecte que algunes vegades presenten els teixits quan en certs espais tenen menys densitat de passades que la normal, produït per un mal funcionament del collador, per haver-se trencat la trama o quan, després d’haver desfet un tros de teixit, el teixidor engega el teler sense cercar la passada.