Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
desocupació
Economia
Volum de la diferència entre el nombre d’hores treballades i les que podrien treballar les persones amb capacitat per a fer-ho, considerant un període determinat de temps i donada una jornada de treball considerada com a normal (atur).
atur
Economia
Sociologia
Situació en la qual hi ha persones que, si bé tenen les condicions necessàries per treballar i hi estan disposades, no troben treball en el nivell de salaris vigent. Una visió més àmplia és la subutilització dels factors productius, una situació en què l’oferta de treball (treballadors) supera la demanda (ocupadors).
L’atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina a la situació d’una empresa inactiva al percentatge d’empreses inactives d’un sector, o a tot un sector sense activitat Hom distingeix entre l' atur voluntari , quan l’obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l' atur forçós , quan l’obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina Durant el s XIX hom no separava la noció d’indigència de la d’atur encara més, hom considerava —Malthus hi influí…
població activa
Sociologia
Població que té l’edat mínima per a accedir al mercat laboral i es troba en situació d’ocupació o bé en estat d’atur o desocupació.
Hom entén per població activa ocupada aquella que realitza una activitat econòmica de la qual obté una remuneració La població activa desocupada és aquella que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava anteriorment a la situació de desocupació El mesurament d’aquest darrer grup de població ve donat per la proporció de població activa és a dir, la relació entre el conjunt de la població activa respecte del total de la població La taxa d’ocupació relaciona el nombre de persones ocupades respecte del total de la població activa, mentre que la…
treball a temps parcial
Economia
Relació laboral, de caràcter estable, en la qual s’acorda, entre l’empresari i el treballador, un temps de treball per sota de la norma habitual (treball a temps ple).
És utilitzada com a mesura per a lluitar contra la desocupació
teoria dels ajustaments automàtics
Economia
Teoria segons la qual qualsevol pertorbació que desequilibri el sistema econòmic provoca una reacció automàtica en el sistema mateix, que porta aquest a una situació en què novament és assolit l’equilibri.
Aquesta teoria accepta l’existència de la “mà invisible” de què parlava Adam Smith, que reajusta el sistema, sempre que damunt no hi actuïn elements artificiosament distorsionats La teoria té el màxim exponent en la llei de Say , segons la qual l’oferta crea la seva pròpia demanda La teoria ha estat desmentida per la realitat crisis econòmiques, desocupació crònica, etc
inseguretat ciutadana
Sociologia
Sensació general de por i de neguit provocada per la consciència social de perill davant la delinqüència, el vandalisme o la inseguretat econòmica.
Es relaciona, sobretot, amb els delictes interpersonals com la petita delinqüència Hom sol associar-la, també, a una sèrie de condicions socials que poden variar segons les circumstàncies desocupació, pobresa, exclusió social, etc Un tractament mediàtic alarmista i exagerat de la delinqüència pot fer créixer la sensació d’inseguretat encara que aquest sentiment compartit no sempre coincideix amb allò que indiquen les taxes oficials sobre delinqüència
nou instrument comunitari
Economia
Instrument financer de la Comunitat Europea (1978) d’emprèstits i préstecs programats per la Comissió per a finançar projectes que afavoreixin la convergència econòmica dels estats membres i llur integració.
En funció dels objectius prioritaris —l’energia, indústria i infraestructures—, els projectes han de tenir en compte l’impacte regional i la desocupació, i, pel que fa al seu àmbit, aquest és tot el territori comunitari, però amb una especial atenció a les empreses mitjanes i petites Del 1979 al 1990, els finançaments fets tramitats pel BEI foren de 6 347 milions d’ecus
pobresa
Economia
Situació econòmica d’una unitat de consum amb ingressos insuficients, durant un període llarg, per a satisfer les seves necessitats humanes bàsiques (pobresa absoluta), o per a assolir el nivell de consum mitjà (pobresa relativa al país o al grup social).
Als estats desenvolupats, la pobresa es presenta en categories professionals menys remunerades o marginals vells, o bé en determinades zones bosses de pobresa de vegades és denominada nova pobresa la desocupació de llarga durada Als estats desenvolupats, acostuma a afectar el conjunt social Segons el BIRD, el 1991 hi havia al món 900 milions de pobres, és a dir, el 18% de la població A Europa, segons la CEE, n'hi ha 51 milions
borsa de treball
Sociologia
Entitat de caràcter públic o privat, on conflueixen les ofertes i demandes de treball, i la missió de la qual és facilitar, cobrant o de franc, treball als qui ho sol·liciten.
Moltes borses tenen també serveis d’orientació i de selecció Un antecedent de les borses de treball es troba en els gremis, però la legislació laboral no les considerà fins al s XX Actualment, les crisis, la desocupació i els problemes d’adaptació, produïts per l’evolució constant de les tècniques, han imposat la creació d’institucions públiques encarregades d’assegurar la collocació fins i tot en períodes de normalitat, i la tendència a disposar l’obligatorietat de la utilització de les borses de treball tant per part dels patrons com dels treballadors i dels desocupats