Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
fenòmens d’ordre-desordre
Física
Designació genèrica d’un conjunt de canvis de fase diferenciats pel grau d’ordenació dels seus components.
sidral
Gran desordre, confusió, renou, desgavell, etc; merder.
localització d’Anderson
Física
Fenomen físic pel qual una ona és incapaç de propagar-se a través d’un medi desordenat.
L’existència d’aquest efecte fou teoritzada en primer lloc per Philip WAnderson el 1958, quan estudiava la conductivitat electrònica per difusió dels electrons en una xarxa cristallina amb desordre Des del punt de vista quàntic, els electrons responsables de la conductivitat elèctrica ocupen la banda de conducció en un sòlid, i el seu estat quàntic es pot representar per mitjà d’una ona que es desplaça per la xarxa cristallina formada pels ions Les impuritats i els defectes presents en el medi equivalen a obstacles contra els quals xoca aquesta ona, de manera que hi ha una…
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la…
dislògia
Trastorn del llenguatge degut a un desordre mental.
fenòmens cooperatius
Física
Designació genèrica dels processos de transformació dels àtoms o de les molècules d’un estat A a un estat B, en una barreja on coexisteixen ambdós estats i interaccionen col·lectivament, i en què l’energia de transformació depèn de la proporció relativa d’àtoms o molècules en els dos estats.
En són exemples els fenòmens del ferromagnetisme, de la superconductivitat i les transformacions ordre-desordre
timidesa
Psicologia
Disposició afectiva que es manifesta en la relació interpersonal i sobretot davant situacions noves, i que es caracteritza per una tendència a perdre la seguretat en si mateix i per un desequilibri emocional, permanent o transitori.
En són signes externs, o fisiològics, l’enrojolament, la suor de mans, el quequeig transitori, el desordre motriu, les ganes d’orinar, etc en són conseqüències psicològiques la introversió, l’aïllament, els sentiments d’inferioritat, etc
paranòmia
Desordre mental que fa que hom anomeni incorrectament els objectes.
entropia
Física
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, introduïda per Clausius.
Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la termodinàmica En un…