Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
despulla
Tecnologia
Angle que hom dóna a les superfícies laterals dels motlles per tal de facilitar el desemmotllament de les peces foses.
despulla
Tecnologia
Lleugera conicitat que hom dóna a una peça que ha d’anar endollada en una altra per tal de facilitar-ne la introducció.
despulla
Pell d’un animal, pellofa d’un cereal, llegum, etc, que hom ha llevat o que s’ha desprès.
despulla
Allò que resta d’una cosa destruïda o desfeta, restes.
burocràcia
Sociologia
Sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu.
El terme bureaucratie fou emprat per primera vegada cap a la meitat del s XVIII per l’economista Vincent de Gournay, i esdevingué corrent al s XIX per a indicar el govern exercit pels funcionaris, i no pels polítics Gaetano Mosca mostrà 1895 com la burocràcia és part fonamental de l’estructura dels grans imperis i estats, talment que hom pot classificar tot sistema polític —des del punt de vista de la seva organització— bé com a burocràtic , bé com a feudal Robert Michels estengué aquest concepte a l’organització interna dels partits polítics 1911 El tipus ideal de burocràcia fou…
pillatge
Dret
Despulla o saqueig fet per un exèrcit en un país estranger, durant una guerra.
El reglament de la Haia del 1907 prohibeix el pillatge, però les infraccions d’aquesta mena han estat greus i repetides durant les dues guerres mundials, especialment per part d’Alemanya
contradespulla
Tecnologia
Lleugera inclinació de les cares verticals d’una peça emmotllada corresponent a la despulla del model.
jardí
Jardí del palau de Schönbrunn, a Vienna
© Fototeca.cat - F. Gomà
Jardineria
Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents (a diferència del jardí agrícola, que té vegetals productius) que hom destina a esbarjo dels estadants d’un habitatge (jardí privat) o de tot un veïnatge (jardí públic).
En països secs, el jardí segueix la tradició de l’oasi i del clos protegit amb parets de l’ambient exterior, més o menys desèrtic Als països nòrdics, la noció de jardí arrenca de la clariana al mig del bosc ombriu El primer és propi de l’Àsia Menor i de les regions mediterrànies i originà el jardí sumeri, l’egipci, el persa, el grec i el romà Roma el difongué per la Mediterrània, on posteriorment el jardí àrab tornà a portar la influència sassànida Aquest jardí, dels sumeris i dels egipcis ençà, és geomètric Dominà l’antiguitat i l’edat mitjana, i des del Renaixement produí el jardí italià, i…