Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
dossier de premsa
Periodisme
Document breu que conté les dades bàsiques d’un esdeveniment, persona, entitat, producte o servei que es vol donar a conèixer.
També pot incloure la reproducció de les notícies aparegudes en la premsa referides a l’objecte de difusió Els destinataris habituals dels dossiers de premsa són els responsables de mitjans de comunicació, els clients potencials o el públic en general
protocol de gestió de grups
Estàndard per TCP/IP dissenyat per a evitar congestions en la xarxa.
Els missatges suportats per aquest protocol no es dirigeixen solament a un equip determinat quan els missatges en IGMP són encapsulats dins del protocol IP, les adreces dels equips destinataris són totes les d’un determinat grup de multidifusió de missatges A més, els equips que pertanyen a un grup de difusió no transmeten múltiples respostes a un missatge al mateix temps, sinó que escolten les respostes d’altres equips i suprimeixen comunicacions innecessàries
derogació
Dret
Abolició o modificació d’una llei per una altra de posterior.
Pot ésser expressa , quan així ho declara el legislador en la nova disposició, o tàcita , quan la nova llei és incompatible amb l’anterior En aquest darrer cas cal que entre ambdues disposicions hi hagi igualtat de matèria, identitat de destinataris i contradicció o incompatibilitat de finalitats La llei objecte de derogació conserva una supervivència especial gràcies al principi d’irretroactivitat qua actua a favor dels drets adquirits i dels actes acomplerts conforme a aquella
adreça de multidifusió
Electrònica i informàtica
Adreça que identifica un grup de destinataris en una xarxa.
ofimàtica
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques informàtiques i teleinformàtiques aplicades a l’automatització del funcionament de les oficines.
Les primeres innovacions en aquest camp foren les màquines de fotocopiar i les màquines d’escriure elèctriques i amb memòria El pas següent ha estat la substitució de la màquina d’escriure pels sistemes de tractament electrònic de texts amb visualització per pantalla, que permeten la compaginació, justificació automàtica, inserció, fusió de texts, etc —tot això amb la possibilitat d’accés simultani a bases de dades estats de comptes, estocs, adreces, etc—, la impressió ràpida del text compost o, prescindint del suport de paper, la remissió del text per via teleinformàtica a tots els seus…
radiodifusió

Esquema de funcionament d’un emissor i d’un receptor en la radiodifusió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transmissió, especialment del so, a distància, mitjançant ones hertzianes, adreçada a un nombre ample de destinataris.
La radiodifusió sonora veu i música generalment s’emet en forma de programes que solen ser gratuïts per als oïdors La radiodifusió sonora —la ràdio , com correntment hom l’anomena— és basada en les propietats de les ones hertzianes o radioelèctriques aquestes són fàcils de generar mitjançant circuits oscillants d’alta freqüència i d’emetre o enviar als destinataris, gràcies a l’antena El senyal elèctric que arriba a l’antena senyal modulat és un senyal format per l’ona portadora senyal d’alta freqüència generada per un circuit oscillant, que és la que facilita la propagació de…
Epístola
Bíblia
Cadascuna de les vint-i-una cartes atribuïdes a diversos apòstols i que formen part del Nou Testament.
Ordinàriament mantenen la mateixa estructura un sobreescrit inicial, amb els noms dels corresponsals i dels destinataris i la salutació el cos de la carta, dividit sovint en un doble contingut doctrinari i exhortatiu, la longitud del qual és molt variable i una conclusió, que comprèn salutacions, consells darrers, encàrrecs personals i àdhuc una signatura personal que dóna autenticitat a l’escrit Llur gènere és mixt, intermedi entre la carta i l’epístola Hom les classifica en dos grans grups paulines i catòliques Hom anomena Epístoles paulines les catorze epístoles del Nou…
monodifusió
Electrònica i informàtica
Enviament d'informació a un o diversos destinataris individuals, cadascun dels quals està identificat amb una adreça pròpia exclusiva (adreça de monodifusió).
còdex
Diplomàtica i altres branques
Nom del llibre antic i medieval (en llatí, caudex), diferent del rotulus, rotlle de papir o de pergamí.
La forma és anàloga a la de les tauletes encerades de fusta o vori díptic, políptic, codicil Del segle II aC hom conserva còdexs de papir, i ja al segle I n’hi ha de pergamí, matèria que va suplantant arreu el fràgil papir, i ho fa del tot cap al segle VI El nucli del còdex és la reunió de quatre fulls grans quaternio que, doblegats, fan 8 folis Però ja sovint hom troba quaderns irregulars amb més o menys folis, així que el gruix varia del simple doble full bifoli a 50 o més En els bons scriptoria es corresponen normalment les cares de carn i de pèl del pergamí, excepte en còdexs insulars…
esteganografia
Art i ciència d’escriure missatges ocults de tal manera que ningú, excepte l’emissor i els destinataris, sospiti de la seva existència.
El primer ús registrat del terme fou el 1499 com a títol d’un tractat de criptografia i esteganografia disfressat de llibre de màgia negra escrit per Johannes Trithemius Els seus orígens, però, remunten a l’any 440 aC, en què l’historiador Heròdot mencionà a les seves Històries com Demeratus escriví un missatge per alertar d’un possible atac a Grècia, escrivint-lo en una tauleta de fusta i la cobrí de cera Les tauletes de cera s’utilitzaven com a superfície d’escriptura reutilitzable Un altre exemple de l’ús de l’esteganografia fou practicat per Histiaeus, que rapava el cap dels seus esclaus…