Resultats de la cerca

Actualment hom distingeix diverses classes de diürètics els diürètics osmòtics , com el manitol, els quals, pel fenomen de l’osmosi, actuen com a soluts que en grans quantitats provoquen un augment de l’aportació d’aigua al ronyó, i són emprats en el xoc i en les intoxicacions per a provocar una diüresi forçada els derivats de la purina teofillina, la més eficaç, teobromina i cafeïna, que augmenten la filtració glomerular i disminueixen la reabsorció tubular els diürètics mercurials , que actuen a nivell del túbul proximal, on impedeixen la reabsorció…

Les sulfamides són emprades en terapèutica antiinfecciosa com a bacteriostàtics des del 1934 Aquesta acció fou descoberta per Domagk el 1932 en estudiar l’acció antiinfecciosa d’un grup de colorants azoics, sintetitzats per Klarer i Nietzsch, sobre ratolins infectats amb l’estreptococ β-hemolític El primer compost emprat en clínica fou el prontosil El fet fou publicat l’any 1935 i estudiat a l’Institut Pasteur de París, per Nitti, Bovet i el matrimoni Trefouël, que descobriren que l’efecte del prontosil in vivo era degut a la sulfanilamida, activa in vivo i in vitro , que es produeix per…

Aquestes substàncies tenen una acció estimulant del sistema nerviós central i del cor i una acció paralitzant de la fibra muscular llisa i actuen com a diürètics

La principal és la somatotropina, de naturalesa peptídica i sintetitzada per les cèllules somatotropes de l’adenohipòfisi Altres causes hiperglucemiants són la diabetis mellitus , la bulímia nerviosa i el consum de determinats medicaments com diürètics i corticoesteroides

Les persones que pateixen aquest trastorn, contràriament a les que pateixen bulímia nerviosa, no duen a terme accions compensatòries per prevenir l’augment de pes, com ara l’autoprovocació del vòmit o l’abús de laxants i diürètics

Són emprats en els processos amb pressió arterial alta i són també anomenats drogues antihipertensives Pertanyen a diferents grups terapèutics els més emprats en medicina són els blocadors α i β-adrenèrgics, els vasodilatadors, els diürètics, les substàncies que interfereixen el sistema renina-angiotensina, i els inhibidors enzimàtics

Consta d’unes 20 espècies, sobretot de l’Europa temperada, algunes de les quals són emprades com a laxants i com a diürètics Globulariàcies més destacades Globularia sp globulària Globularia alypum foixarda cruixillada, fusellada Globularia cordifolia ssp cordifolia lluqueta Globularia cordifolia ssp nana lluqueta de roca Globularia vulgaris senet de pobre

Es presenta en forma de sòlid cristallí que es fon a 134-135°C Actua com a antagonista competitiu de l’aldosterona provocant una disminució del bescanvi de sodi per potassi en el túbul renal És un diürètic estalviador del potassi que hom administra sol o en combinació amb altres diürètics

És bastant freqüent Les causes que poden conduir a una situació d’aquest tipus són diverses pèrdua de grans quantitats de suc gàstric en operats d’estenosi pilòrica o d’una afecció biliar alcalosi hipoclorèmica i alcalosi hipopotassèmica, administració de diürètics mercurials o del tipus de la clorotiazida, tractament amb grans quantitats de bicarbonat i llet, etc Els signes característics són la bradipnea, l’apatia, les convulsions i les alteracions electrocardiogràfiques típiques de la hipopotassèmia El tractament consisteix en l’administració de solucions aportadores d’anions…

Pràctica establerta com a illegal i contrària al reglament dels diversos esports, s’inicià en els esports més durs, com és ara el ciclisme o la boxa, fins a ésser introduïda en tots els esports Les substàncies més habitualment utilitzades en el dopatge són els anabolitzants , l’ androsterona , la somatotropina , l’ eritropoetina , els diürètics , la creatina  i diversos tipus d’ estimulants La lluita antidopatge fou institucionalitzada el 1966 amb el control efectuat als corredors del Tour de França Actualment es fan proves antidopatge en totes les grans competicions i s’imposen…