Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
desmotropia
Química
Isomeria dinàmica per la qual dues substàncies de la mateixa fórmula empírica difereixen entre elles per la mena d’enllaç d’alguns de llurs àtoms amb un àtom principal.
També difereixen en la natura del radical que formen aquests àtoms, però no difereixen en la valència de llur àtom central ni en l’arranjament dels àtoms a l’entorn de l’àtom central tautomeria
mimiambe
Literatura
Nom donat pels gramàtics antics al mim escrit en versos coliàmbics (com els d’Herodes).
Difereixen dels mims escrits en prosa rítmica com els de Sofró o en hexàmetres com els de Teòcrit
base
Geografia
Geologia
Distància entre dos punts mesurada directament de forma molt acurada amb aparells especials (aparell de Bessel, aparell de Jäderin) situats en un paratge poc accidentat per tal de facilitar-ne la mesura; a partir de la base hom estructura tota una triangulació.
A vegades hom realitza la mesura per dos mètodes diferents i després en confronta els resultats xarxa geodèsica Les bases geodèsiques no difereixen sensiblement de les bases topogràfiques
tulipa
Tulipa
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles amplament ovals, de flor única, grossa, amb sis tèpals, de colors varis, sostinguda per un escapus, i de fruit capsular.
Molt apreciada en jardineria, és d’origen híbrid i comprèn nombroses culti-vars, que difereixen per l’època de florida i pel color i la forma de les flors
circuit d’anticoincidència
Electrònica i informàtica
Circuit que funciona com una unitat lògica: té dues entrades i una sortida que dóna senyal només quan existeix un impuls en una de les entrades.
La sortida és nulla si existeixen dos impulsos d’entrada que coincideixen en el temps o bé si difereixen en un interval de temps menor o igual a un de prefixat
acetildigitoxina
Química
Glucòsid cristal·lí que té l’estructura de la digitoxina
amb un grup acetil fixat sobre una de les molècules de D-digitoxosa
.
Existeix en dues formes α i β que difereixen per la posició del grup acetil Hom l’obté a partir de les fulles de diverses digitals Digitalis lanata, Digitalis purpurea És utilitzat en medicina com a cardiotònic
proxèmica
Psicologia
Disciplina que estudia les maneres com les persones estructuren i utilitzen l’espai en el procés d’interacció, en l’hàbitat, etc.
El terme fou introduït per ETHall el 1964 L’espai pot ésser organitzat en tres categories aspectes fixos organització de les ciutats, semifixos disposició d’objectes i, especialment estudiat per la proxèmica, informals distància interpersonal, que difereixen segons l’estatus, la situació i la cultura
isomeria
Química
Fenomen que presenten certs composts, anomenats isòmers, consistent en el fet de tenir la mateixa composició centesimal, el mateix pes molecular i la mateixa fórmula empírica, però propietats físiques i químiques diferents.
És molt corrent, especialment en química orgànica Bàsicament hi ha dos tipus d’isomeria l’estructural o plana i l’espacial o estereoisomeria La isomeria estructural , caracteritzada pel fet que els composts difereixen en llur estructura, pot ésser de cadena , en la qual els isòmers es diferencien només per la forma diferent de la cadena com és el cas del butà i l’isobutà, de fórmula C 4 H 1 0 , de posició , en què difereixen per la posició dels grups funcionals en la molècula com l’1-butanol i el 2-butanol, C 4 H 9 OH, o funcional , en els quals la funció química no és la mateixa com l’àcid…
aparell
Biologia
Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzat a dur a terme una funció determinada, com, per exemple, l’aparell respiratori, integrat en l’home, fonamentalment, per laringe, tràquea i pulmons, el qual permet de fer un intercanvi gasós entre el medi intern i l’atmosfera.
Els aparells difereixen dels sistemes sistema per llur constitució histològica l’aparell és format per diversos tipus de teixits —per exemple, l’aparell digestiu de l’home és constituït, principalment, per teixit epitelial, muscular i conjuntiu— i el sistema per un de sol —per exemple, el sistema nerviós és format només per teixit nerviós—
estructura
Química
Ordenació que presenten els àtoms dins la molècula.
Els àtoms que constitueixen la molècula que defineix un compost presenten una ordenació determinada i no són disposats d’una manera caòtica A través de l’anàlisi elemental quantitativa i de la determinació del pes molecular hom pot establir la fórmula molecular d’un compost el problema que es planteja aleshores és el coneixement de la seva estructura, puix que hi ha la possibilitat de composts diferents amb la mateixa fórmula molecular, els quals difereixen en l’ordenació dels seus àtoms isomeria estructural Això és el fonament de la teoria estructural de Kekulé Hi ha composts…