Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
taca ocular
Anatomia animal
Associació de cèl·lules fotosensibles i pigmentades que formen grups diferenciats.
Només detecten intensitat lluminosa, però no pas imatges Hom en troba en alguns turbellaris i poliquets
inconscient
Psicologia
Segons C.G.Jung, concepte psicològic que abasta tots aquells continguts o processos psíquics que no són conscients, és a dir, que no estan referits al jo de forma perceptible.
Jung distingeix dos estrats diferenciats de l’inconscient l’inconscient personal i l’inconscient collectiu
nkole
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica oriental del grup bantú que habita els territoris situats entre els llacs Edward i George i el Tanganyika, a l’extrem SW d’Uganda.
Són uns 500 000 individus 1960, dividits en dos grups socials ben diferenciats els hima , poble de pastors, i els iru , poble de pagesos
polirrize | polirriza
Lingüística i sociolingüística
Dit del verb que forma els seus temps a partir d’uns temes que procedeixen d’arrels diverses (com en llatí fero/tuli/latum, o en català vaig/aniré).
Són anomenats també polirrizes els verbs que, formant els temps a partir de temes que procedeixen d’una mateixa arrel, apareixen, però, diferenciats, a causa de les transformacions fonètiques que experimenten
desfonologització
Fonètica i fonologia
Fenomen de la fonologia diacrònica de moltes llengües pel qual, en esvair-se els trets distintius (o llur caràcter distintiu) entre dos o més fonemes, aquests es redueixen.
Així s’esdevé, per exemple, en català després d’ésser reduïts els trets distintius entre b/ i /v/ bibere > beure, vedere > veure, ambdós béure, que eren diferenciats antigament però que actualment només ho són en algunes zones dialectals
uropodi
Anatomia animal
Cadascun dels apèndixs de l’últim segment abdominal dels crustacis, molt diferenciats dels pleopodis típics.
tal·lus
Botànica
Cos vegetatiu no diferenciat en arrel, tija o fulles, i format per teixits poc diferenciats.
Tenen tallus les algues, els fongs, els líquens i els briòfits
cicadofilicals
Paleontologia
Botànica
Ordre de pteridospermòpsids constituït per plantes que visqueren entre el Devonià superior i el Juràssic inferior i que reunien caràcters morfològics de falgueres eusporangiades i de gimnospermes.
Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes
estonià
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica (grup baltofinès), parlada per un milió de persones, principalment a Estònia i a diverses colònies establertes a l’est del llac Peipus, a Crimea, a la regió de Samara (Rússia), al Caucas, a Sibèria, a Letònia i als EUA.
Hom en té documentació dispersa des del principi del s XIII, i el primer text escrit totalment en estonià és del 1535 Té dos dialectes força diferenciats el septentrional i el meridional L’estonià estàndard, cristallitzat al primer terç del s XX, es basa en la variant del nord
terme
Economia
Període de temps establert per a l’estudi del comportament dinàmic de determinades magnituds econòmiques.
Hom distingeix el curt terme, el mitjà i el llarg, no diferenciats d’una manera absoluta, sinó amb relació al comportament de les variables suposant que l’estructura productiva no es modifiqui, o bé s’hagi d’adaptar a certs canvis no fonamentals o s’hi introdueixin canvis substancials