Resultats de la cerca

N’hi ha d’eclesiàstics, nobiliaris títol nobiliari, militars, de cavalleria i d’ofici

Hom distingeix la canongia d’ofici de la canongia de dignitat , i la canongia d’oposició de la canongia de gràcia canonge 2

De molt antic el bastó fou sempre un signe de comandament o un atribut de dignitat, no solament militar, sinó també judicial Homer ja parlava dels bastons militars portats pels capitants Els primitius magistrats de Roma portaven bastonets d’or, de vori o d’alzina, segons llur dignitat El ceptre mateix no és sinó un bastó que indica l’autoritat sobirana Els primers reis francesos portaven un bastó recobert de làmines d’or, que al s XIV fou substituït per la mà de la justícia En forma curta el bastó és distintiu, en diferents països, dels més elevats graus militars…

Té l’origen en l’ofici de cap d’escola de catedrals i monestirs, que comprenia l’ensenyament de les humanitats i del cant Del segle X al XIII exercia les funcions de cantor primer, i rebia també els noms de precentor , primicer i xantre Del segle XII al XV, als Països Catalans i d’altres llocs, el cabiscol dirigí les institucions docents de les ciutats episcopals, fins que les autoritats municipals se'n feren càrrec segle XVI, i aleshores la seva funció restà limitada a l’ensenyament musical a les escoles eclesiàstiques i a la direcció del cant coral A Tortosa, al País Valencià i a Mallorca…

Adoptada pels reis merovingis i després pels carolingis i capetians, Enric I li donà, vers el 1050, un caire militar Vers el 1120, Lluís VI féu conestable el seu cosí Raoul de Vermandois i li confià per un quant temps el comandament del seu exèrcit Finalment, el 1191, Felip August suprimí la senescalia i passà la seva facultat militar de cap suprem de la host reial al conestable Amb aquest caràcter tan important es mantingué d’una faisó més o menys efectiva fins que fou suprimida, el 1627, pel cardenal Richelieu El 1804 Napoleó restablí el càrrec i el donà al seu germà Lluís gran conestable i…