Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
sac aneurismal
Anatomia animal
Sac que formen les parets dilatades d’una artèria afectada d’un aneurisma sacciforme.
varicositat
Variça, especialment les venes dilatades de la xarxa cutània, que no arriben a formar prominència.
lidar
Meteorologia
Instrument d’exploració remota activa que emet i rep ones electromagnètiques de longitud d’ona semblant a la llum per a determinar certes propietats de l’aire o d’una superfície.
El terme és l’acrònim de l’anglès Light Detection and Ranging Opera d’una manera similar a la d’un radar , però en lloc d’utilitzar freqüències de ràdio utilitza un làser , en mode polsat o continu El primer lidar fou presentat el 1961, poc després de la invenció del làser, i les primeres aplicacions foren en el camp militar És emprat en camps molt diversos, com ara la navegació aèria, marina i terrestre la cartografia l’urbanisme i l’arquitectura la meteorologia l’agricultura, o l’arqueologia En estudis atmosfèrics i de la composició de l’aire especialment amb relació als contaminants, a…
puff
Biologia
Cadascuna de les regions dilatades, no constants, que es presenten sobretot en els cromosomes gegants o politènics de les glàndules salivals d’alguns insectes.
Corresponen a zones en les quals els gens sintetitzen de manera activa ARN
aranger gran
Botànica
Agronomia
Arbre semblant a l’aranger, de la família de les rutàcies, però més gros, amb menys espines i amb ales peciolars no tan dilatades; els seus fruits són les aranges grans
.
Indígena de Malàisia i de la Polinèsia, ha estat introduït a les Antilles i en altres terres de clima calorós
rànids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs que es caracteritzen per la manca de les falanges intercalars cartilaginoses i pel fet de presentar la cintura escapular soldada a la part mitjana i les vèrtebres sacres amb les apòfisis transversals no dilatades.
Són de dimensions mitjanes o relativament grans Saltadors, excavadors, arborícoles, àgils i elegants, ocupen els hàbitats més variats, però en general són formes de vida aquàtica, bé que alguna torna al medi híbrid només en el moment de la reproducció Difosos per tot el planeta, habiten majoritàriament a l’Àfrica El gènere Rana és el més important de la família
escarabat de nit
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 2-3 cm de llargària, amb color de fons bru negrós i bru vermell amb una fina pubescència blanca que cobreix totes les parts superiors; els mascles tenen les antenes dilatades a l’extrem.
Viu en els indrets arenosos, rics en vegetació arbòria, sobretot pins, i és bastant comú als Països Catalans
cistercenc | cistercenca
Monestirs cistercencs als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Monjo de l’orde del Cister.
Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins , tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister Cîteaux i de llurs primeres fundacions Els tres primers abats foren Robert 1098-99, Alberic 1099-1109 i Esteve Harding 1109-33 Aquest darrer fou el veritable fundador de l’orde Obtingué de Pasqual II el Privilegium Romanum , que permetia al monestir de desenvolupar-se sense témer cap intervenció senyorial o episcopal La Carta de caritat , obra d’Esteve, és la llei fonamental del Cister amb la Regla i els Usos i consagrà l’autonomia de cadascun dels …
clavellina d’aire
Clavellina d’aire
Neptalí Ramírez Marcial (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta epifítica, de la família de les bromeliàcies, formada per una roseta de fulles rígides, dilatades a la base formant un dispositiu de captació d’aigua, linears, amb el marge espinulós i punta espinosa i flors violàcies agrupades en espigues planes reunides en panícula erecta.
Originària del Brasil, és notable perquè es pot conrear en jardineria, penjada, sense terra
sardana
Ballada de sardanes
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…