Resultats de la cerca

La forma característica dels dipòsits hidrotermals és la vena o el filó, formats en refredar-se les solucions hidrotermals després d’haver-se introduït per les esquerdes de les roques de la regió Considerant-ne la temperatura de formació, hom pot classificar els dipòsits hidrotermals en hipotermals , formats entre 300 i 500°C i que contenen, com a minerals típics, la cassiterita, la wolframita i la molibdenita, mesotermals , formats entre 200 i 300°C i que contenen, juntament amb una ganga, sulfurs de ferro, de zinc, de plom i de coure, i epitermals , formats entre…

A fi de garantir als dipositaris i comptecorrentistes l’import fins a una determinada quantitat dels dipòsits constituïts en els establiments dels bancs adherits al sistema També participa activament en totes les operacions de sanejament d’entitats bancàries en crisi, tot assumint transitòriament la titularitat de les participacions, tot participant en la gestió, etc Arran de la crisi del 2008, el govern espanyol, com d’altres, decidí incrementar l’import dels diners garantits per compte i titular fins a 100 000 euros, enfront del límit anterior de 20 000 euros La mesura es…

El nom deriva de la regió de la Xampanya França, d’on aquest producte és originari i característic, i a la qual en corresponia la denominació d’origen  per a la pràctica comercial tanmateix, un litigi amb els productors francesos comportà que a partir del 1986 la producció de l’Estat espanyol es comercialitzés sota la denominació d’origen cava , tot i que el terme xampany s’ha continuat emprant malgrat un clar retrocés La producció es concentra majoritàriament a Catalunya, en particular al Penedès, bé que amb el temps s’ha estès a altres zones de l’Estat espanyol a la Rioja i també al País…

La seva relació amb el total de dipòsits o conjunt de recursos de tercers de font no bancària, utilitzats pel banc, és coneguda com a coeficient de caixa, la regulació del qual és un dels instruments clàssics utilitzats per la política monetària Es pot parlar també de segona línia de liquiditat, que inclouria els actius de conversió immediata en diner, en particular el deute de l’estat a curt termini La consideració de la relació entre la liquidat total i els recursos de tercers, permet de parlar del coeficient de liquiditat, també utilitzat en ocasions per la política monetària

Aquest fenomen pot ésser explicat per la interrupció de la sedimentació sobre el fons marí, per l’erosió d’aquest fons o bé per l’emersió dels dipòsits En aquest darrer cas, pot produir-se també una discordança

En els dipòsits o tancs d’emmagatzematge de líquids volàtils la respiració permet l’aspiració o l’exhalació dels vapors quan les variacions de la temperatura ambient en modifiquen el volum i la tensió de vapor

L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner…

Els dipòsits no han d’ésser necessàriament idèntics litològicament i faunísticament, sinó que, al llarg de llur extensió, poden canviar gradualment o bruscament llur composició mineralògica i biològica, segons l’ambient en el qual s’han format Aquests canvis són anomenats canvis de fàcies El concepte de fàcies fou enunciat la primera vegada, el 1838, per Gressly, el qual s’oposà a les doctrines anteriors —com la d’Abraham Gottlob Werner, segons la qual en cada estrat persisteix, al llarg de tota la seva longitud, el mateix tipus de roca, que hom suposa dipositat en un oceà…

Des de la creació del paper moneda apareix la necessitat d’una contrapartida en metàllic or o argent Originàriament el paper moneda era un certificat d’una certa quantitat de monedes metàlliques en dipòsit Però més endavant, amb l’aparició dels banquers i dels préstecs, el total de paper moneda circulant esdevingué superior a la quantitat de monedes metàlliques Al s XIX les idees de la Currency School portaren a fixar una certa relació entre l’emissió de diner i els dipòsits en metàllic, és a dir, hom fixava el percentatge de cobertura d’or Amb la declaració d’inconvertibilitat…