Resultats de la cerca

Segons el tipus de teixit que treballava, es distingien en teixidors de vels o velers veler, velluters velluter, galoners galoner o perxers perxer

Els bestiaris eren presoners de guerra, condemnats per tribunals, o que ho feien per ofici Es distingien dels venatores perquè no duien cap protecció especial

Els croats es distingien per una creu de tela cosida al pit, símbol del vot d’obediència a l’Església en canvi de la protecció eclesiàstica sobre llur persona i llurs béns mentre durava l’expedició Mig pelegrí mig guerrer, el croat fou un aventurer amb la possibilitat de sortir del tancat món feudal i de manifestar la seva mística

Eren creats amb una cerimònia especial N'hi havia de dues menes cavallers i escuders, que es distingien perquè els primers portaven esperons d’or i els darrers d’argent Hi havia banderers de primera bandera, de segona i de tercera Inicialment, el títol era personal, però després esdevingué hereditari en les famílies feudals, i sempre anava unit al feu

Tots tres pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i l’arbre de mitjana portava una aurica Hi havia fragates de guerra i fragates mercants Les de guerra tenien una sola bateria a banda i banda i un armament no superior a seixanta canons, condicions que les distingien dels navilis Hi ha hagut algunes fragates mercants de quatre pals, i fins n'hi hagué una de cinc, la “Preussen”

Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en…

Als Països Catalans els sedaires es formaren els darrers anys del segle XV i al llarg del XVI Al Principat la sederia se centrava a Barcelona, Manresa, Reus i Tortosa al País Valencià els nuclis seders eren València, Xàtiva i la Ribera del Xúquer L’expansió sedera tingué lloc a partir de la represa del 1680, i es mantingué, en general, fins a la darreria del segle XVIII Segons la classe de teixits que fabricaven es distingien en el gremi de velluters, que a València destacaren amb el títol d’art major de la seda 1686 el de velers, més importants al Principat de Catalunya, perxers, cinters o…

Anomenats també serrallers, formaren gremis propis a partir de les corporacions de ferrers A Barcelona, el 1380, es formà una confraria de ferrers manyans , que s’organitzà a l’inici del segle XV i rebé ordinacions el 1538 i el 1708 Comprenia també els oficis d’agullers i d’armers Al segle XVIII el gremi experimentà un notable creixement i estengué les activitats a la fabricació de maquinària tèxtil A la majoria de les ciutats formaven part dels grans gremis d’oficis metallúrgics elois, que en general eren dirigits pels ferrers Els manyans apareixen com a capdavanters de les…

Els seus membres eren anomenats també fills de Padilla , sota el patronatge del qual fou creada la societat Procedien de la francmaçoneria, però eren molt més radicals Eren organitzats com a confederació de cavallers comuners, dividida en torres o castells , als quals hom ingressava amb un ritual complicat Es distingien per l’ús d’una banda morada, i sembla que assoliren uns 40 000 afiliats Llur portaveu era El Eco de Padilla , publicat a Madrid El 1822 se'n separaren els membres més exaltats, que fundaren la Societat Landaburiana Després de la reacció absolutista del 1823…

Comprèn algunes espècies que habitaren a Europa, Àsia i Àfrica durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè, coexistint amb altres gèneres d’èquids, com Neohipparion, Nannihippus i Pliohippus , el darrer dels quals evolucionà en la línia que conduí al cavall actual S'originà a l’Amèrica del Nord fa uns 14 milions d’anys i immigrà al Vell Continent fa uns 11 milions d’anys Perdurà fins fa uns 3 milions d’anys, moment en què els veritables cavalls envaïren novament Euràsia des de l’Amèrica del Nord i els desplaçaren Hipparion és el fòssil terrestre més característic del Miocè superior i del Pliocè…