Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
divaricat | divaricada
objecte real
Física
Objecte del qual divergeixen els raigs de llum que travessen el sistema òptic.
divisòria d’aigües
Hidrografia
Línia que separa dues conques hidrogràfiques contigües i a partir de la qual divergeixen les aigües.
Aproximadament coincideix amb la línia de carenes o d’altituds màximes d’una serralada Hi ha divisòries principals, que separen dues conques totalment independents, i laterals, que separen dos rius d’un mateix vessant Les divisòries són línies sinuoses i variables per la intensitat de l’erosió
ram
Indústria tèxtil
Màquina en la qual les peces de teixit, esteses i subjectades per les vores, són sotmeses a diferents tractaments, tals com l’eixamplament, el vaporatge, l’assecatge, la termofixació, etc.
Antigament era formada només per dues llargues barres paralleles proveïdes d’agulles on hom clavava manualment el teixit per les vores per tal de deixar-lo assecar Les dues barres podien ésser separades més o menys segons l’amplada del teixit i la tensió o l’eixamplament que hom li volgués donar Posteriorment han aparegut els rams continus, en els quals les agulles són fixades en les baules de dues cadenes que llisquen per dues llargues vies paralleles Les vores del teixit són clavades en agulles a l’entrada de la màquina, i hom les desclava a la sortida A diferència del ram d’agulles , en el…
dret mercantil
Economia
Dret
Dret mercantil
Conjunt de normes destinades a regular l’organització i actuació dels operadors del mercat així com el marc i incidències de llur activitat.
El dret civil li ha servit de fonament principal i, a mesura que l’estructura socioeconòmica capitalista s’anà imposant, adquirí una independència i un contingut jurídic propis i serví de vehicle necessari per a l’expansió de la nova societat en lluita contra els obstacles feudals En una primera fase, a la baixa edat mitjana, fou un dret vinculat a una classe determinada els comerciants Posteriorment, i a partir del model francès creat per la Revolució Francesa, hom tendeix tendeix a construir el dret mercantil sobre l’acte de comerç, tot fent abstracció que fos o no comerciant la persona que…
sèrie
Matemàtiques
Suma indicada d’un conjunt finit o infinit ordenat de termes.
La teoria de sèries s’ocupa especialment del cas infinit numerable Així, una sèrie és donada per una successió de nombres a₁ , a₂ , , a n , on a n és dit terme general n -èsim de la successió i una successió associada formada per les sumes parcials a₁ , a₁ + a₂ , a₁ + a₂ + a₃ , , a₁ + + a n , Simbòlicament hom representa una sèrie per , o bé a₁ + a₂ + a n + Si la successió de sumes parcials és convergent cap a un límit S , hom diu que la sèrie és convergent i de suma S En cas de no existir aquest límit, la sèrie és dita divergent Una sèrie és dita positiva o negativa…
centroide
Urbanisme
Transports
En una zona extensa, indret on es concentra la màxima activitat generadora dels desplaçaments que hi convergeixen i dels que en divergeixen cap a la zona.
És determinat a partir de diversos factors densitat d’habitació, de llocs de treball, etc, ponderats per coeficients d’incidència
comparatisme
Lingüística i sociolingüística
Mètode de la lingüística històrica orientat a determinar el parentiu genètic entre les llengües.
El comparatisme procedeix observant les concordances entre determinades formes de les llengües de la família , i eventualment reconstrueix o postula la forma de la llengua mare , si aquesta, com és generalment el cas, és ignorada i no se n'han conservat documents El descobriment bàsic del comparatisme és que les correspondències entre les formes de les llengües d’una família són sistemàtiques, en el sentit que un determinat element de la llengua mare per exemple, un fonema o un grup de fonemes es transforma sempre de la mateixa manera a cada llengua de la família, i així s’estableixen, no…
dolor

A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…
tamín
Zoologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, molt semblant al cérvol comú però una mica més petit, de formes elegants i amb les banyes que divergeixen formant un arc.
Habita a les praderies pantanoses, on forma ramats de fins a cinquanta individus, de Birmània i Indoxina