Resultats de la cerca

Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les condicions…

Si un dels cònjuges fa professió de fe religiosa, pot ésser concedit el divorci vincular sempre que el matrimoni no hagi estat consumat en aquest cas l’altre es pot casar novament

Es caracteritza per la impossibilitat de contreure nou matrimoni, un cop declarada En el matrimoni canònic pot ésser de caràcter perpetu en cas d’adulteri d’un dels cònjuges i sempre que sigui cert, no consentit, causat ni condonat per l’altre, ni correspost per aquest amb la mateixa falta o temporal en cas d’afiliació d’un dels cònjuges a una religió acatòlica, d’educació acatòlica dels fills, de vida criminal o infamant, de perill greu, de dificultat greu en la vida comuna en aquest cas cal el bisbe com a mitjancer L’acció processal és demanada personalment per la part innocent als…

Les compres amb pacte de supervivència esdevenen ineficaces, segons la llei 8/93 que amplia el casos d’ineficàcia, quan ho acorden ambdós cònjuges durant el matrimoni o per renúncia del cònjuge supervivent, quan es declara la separació judicial, el divorci o la nullitat del matrimoni i quan hi ha l’adjudicació derivada de l’embargament fet efectiu sobre el dret d’un dels cònjuges, embargament que ha d’ésser notificat oportunament a l’altre cònjuge El text vigent del codi de família 1998 recull aquesta situació, però també hi introdueix algunes modificacions Una de les…

Testificat generalment com un dret exclusiu del marit a Israel, a la primitiva Roma, etc, podia ésser motivat per qualsevol causa, normalment l’esterilitat de la dona o l’adulteri Hom solia exigir-ne una declaració escrita o libel divorci

És la forma més estesa en els països desenvolupats, especialment a partir del moment en què les lleis del divorci facilitaren els tràmits de ruptura matrimonial Les parelles de fet, que no comporten un contracte matrimonial, faciliten encara més la monogàmia successiva

La intervenció d’una entitat mediadora és important en els casos de separació judicial, divorci o nullitat del matrimoni, quan els diferents aspectes que han de quedar regulats poden ésser resolts mitjançant acord de les parts L’entitat mediadora serà qui resoldrà les diferències que puguin sorgir malgrat els acords presos També pot intervenir en les tramitacions d’adopcions internacionals

L’evolució històrica d’una llengua desfà constantment aquests grups i en forma d’altres Així, és segur que ja ningú no associa via amb divorci , i, altrament, el freqüent nusos com a plural de nu demostra que el plural nu-s ha estat identificat amb el mot simple nus , i l’associació és prou viva per a originar una propagació nusos, crusos per analogia Aquestes relacions són contraposades sovint a les relacions sintagmàtiques Saussure o “discursives” Bally, que es produeixen entre els membres d’una mateixa frase

El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’alemany del…