Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
doblet
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les dues solucions, generalment diferenciades, que coexisteixen en una llengua a partir d’un sol origen etimològic.
A les llengües romàniques es tracta normalment d’un mot hereditari i d’un posterior manlleu savi al llatí o al grec cathedra > càtedra i cadira De vegades pot haver-hi més de dues solucions hospitale > hospital, hostal i hotel També es pot tractar de dues evolucions dialectals distintes cana/canya De vegades els dos membres d’un doblet són homòfons i només s’ha produït una bifurcació semàntica el test psicològic, per exemple, manllevat a l’anglès, té el mateix origen del test català El doblet pot ésser sintàctic o fonètic, segons si l’alternança de les dues solucions depèn…
doblet
Física
En un espectre, parell de ratlles molt properes, com, p ex, les dues ratlles D de l’espectre del sodi, situades a les longituds d’ona 5890 i 5896 Å.
doblet
Física
Parell de partícules fonamentals que tenen masses lleugerament diferents, càrregues diferents i la resta de característiques iguals.
doblet
Física
Parell d’estats estacionaris que tenen el mateix moment angular orbital i el mateix spin però que difereixen en llur moment angular total i, per tant, en llur energia, per tal com presenten diferents acoblaments spin-òrbita.
doblet acromàtic
Física
En òptica, sistema format per dues lents primes, acostades (doblet acoblat) o separades (doblet desacoblat), dissenyat a fi d’assolir l’acromatisme.
És emprat, generalment, en oculars
parell de nombres primers bessons
Matemàtiques
Parell (p,q) de nombres primers, en el qual q=p+2, p ex (5,7), (17,19).
Hom desconeix si llur nombre total és finit, però si sabem que la sèrie , on p recorre els nombres primers bessons, és convergent teorema de Brun
difusió de Brillouin
Física
Difusió de la llum causada per un fluid transparent, en la qual la longitud d’ona difosa és lleugerament diferent de la incident.
És causada per la interacció de les ones lluminoses incidents amb les acústiques degudes a l’agitació tèrmica del medi més exactament, és la difusió de la llum per causa de les fluctuacions locals i transitòries de la densitat del medi Com a resultat d’aquest efecte, l’espectre de la llum difosa presenta, a més de la ratlla corresponent a la freqüència incident ν 0 explicada per la difusió de Rayleigh , un doblet de ratlles doblet de Brillouin a banda i banda d’aquesta, amb freqüències ν 0 + 172sbν i ν 0 - 172sbν, on 172sbν = 2ν 0 V s / V sin φ / 2, essent V s i…