Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
dolç
© C.I.C - Moià
Pastisseria
Producte alimentari en el qual els components dolços (sucre, mel, glucosa, dextrosa, etc.) són suficientment majoritaris per a imposar llur sabor.
muffin
CC0
Gastronomia
Magdalena elaborada amb mantega que sol incorporar ingredients addicionals, dolços o salats, originària de la pastisseria dels Estats Units d’Amèrica.
El muffin s’elabora amb els mateixos ingredients de base que la magdalena tradicional llevat de l’oli, que en el muffin se substitueix per mantega, però en proporcions diferents A més, sol ser més gros i amb la punta més arrodonida és menys esponjós i menys dolç, i sovint incorpora ingredients addicionals, dolços xocolata, fruita o melmelada o salats pernil, formatge, etc
madeira
Alimentació
Viticultura
Nom de diverses menes de vi elaborades a l’illa de Madeira, amb raïm dels tipus verdelho, boal, malvasia o cerceal
.
Són licorosos, dolços i generalment d’un color groc dens
bergamota
Fructicultura
Fruit del bergamoter, d’uns 7 a 10 cm de diàmetre, piriforme, de color groc pàl.lid, i pela prima, rica en un oli essencial ( oli de bergamota
).
Amb la polpa, bastant àcida, hom prepara dolços i conserves
vainilla
Alimentació
Espècia constituïda per les càpsules immatures i dessecades de la vainilla.
És un condiment molt apreciat que és afegit en productes dolços gelats, xocolata, pastissos, begudes de cacau, etc
tapes cantoneses
Gastronomia
Assortiment de plats de la cuina cantonesa que se serveix en petites racions, com a aperitiu o bé com a àpat principal, generalment acompanyat de te.
Inclouen una gran varietat de plats, dolços o salats diferents tipus de pasta farcida, fideus, boletes d’arròs, bocins de pollastre fregits, rotlles de primavera, pastissets, etc
sarcosina
Bioquímica
Aminoàcid derivat de la glicina que és present en alguns pèptids.
És un producte obtingut per hidròlisi de la creatina Forma prismes romboidals, dolços, molt solubles en l’aigua, poc en l’alcohol i insolubles en l’èter És un producte intermedi en la degradació de la betaïna a glicina
sucrer | sucrera
Història
Oficis manuals
Persona que prepara i ven confitures i dolços.
Anomenat també confiter A Barcelona formaven un sol gremi amb els adroguers A València, foren erigits en collegi el 1644 A Perpinyà —on aparegueren el 1360 com a especiers— i a les poblacions menors, un mateix mercader era adroguer, sucrer i cerer Els sucrers venien espècies i productes colonials sucre, pebre, canyella, i des dels segles XVI-XVII, cacau El primer molí de xocolata establert a Barcelona 1665 era propietat del collegi d’adroguers i sucrers Aquest comerç produïa rivalitat amb els gremis de revenedors Els sucrers de les ciutats litorals compraven els productes als grans…
migas
© MPG
Gastronomia
Preparació culinària a base de pa dur, lleugerament remullat, fregit amb oli i alls.
Són típiques de la Manxa, Andalusia, Extremadura, Aragó i la regió portuguesa de l’Alentejo, i depenent de les zones la preparació varia També es fan de farina Es poden acompanyar d’aliments salats o dolços ous ferrats, sardines, cansalada, raïm, etc Originàriament, era un plat típic de pastors, per a aprofitar el pa dur