Resultats de la cerca
Es mostren 295 resultats
dolor

A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…
dolor
Sentiment de pena, comparable al sofriment físic, que experimenta l’ànima per la pèrdua d’un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc.
reumatisme
Patologia humana
Nom genèric amb què són conegudes diverses malalties d’etiologia molt diversa però que tenen en comú el dolor i la impotència funcional d’alguna porció de l’aparell de locomoció (ossos, músculs i articulacions).
A mesura que hom coneix més bé l’etiologia d’aquests quadres pot establir classificacions més concretes de les malalties reumàtiques Entre moltes altres, cal esmentar les artritis, l’artrosi i les collagenosis , com també totes aquelles que, com per exemple la gota , són conseqüència de desordres metabòlics, endocrins o hematològics El reumatisme poliarticular agut , conegut també com a febre reumàtica , és una malaltia que es presenta com a complicació inflamatòria no supurada d’una infecció per l’estreptococ betahemolític del grup A Fonamentalment pot afectar les articulacions artritis…
sentida
Dolor que hom sent en rebre una forta impressió física o moral.
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic,…
àlgia
Patologia humana
Mot de procedència grega que significa dolor.
Habitualment s’utilitza per a indicar un dolor en una zona concreta de la superfície del cos Les àlgies poden ésser d’origen central de la medulla o del cervell o perifèric dels nervis o de les arrels nervioses i també poden estar relacionades amb el sistema simpàtic
cefalea
Patologia humana
Qualsevol dolor al cap.
Habitualment, però, el terme cefalea es restringeix als dolors de la regió cranial i no inclou els referents a la cara, la faringe o la regió cervical Les característiques d’aquest dolor són molt variades sensació de pesadesa, de cops repetits i violents, de constricció, de pulsació, de cremor, de punxades, etc El símptoma cefalea és molt comú hom calcula que el sofreixen amb assiduïtat una de cada cinc persones i pot ésser ocasionat per trastorns molt diversos encara que sovint de poca gravetat només en un petit percentatge de casos la cefalea és un símptoma de malalties greus…
còlic
Patologia humana
Dolor agut i paroxístic, ocasionat habitualment per l’espasme d’un òrgan buit.
El còlic hepàtic és un dolor molt intens a l’epigastri i a l’hipocondri dret, produït per la contracció espasmòdica de la bufeta i dels conductes biliars Aquest dolor sovint s’estén, pel nervi frènic i pel plexe cervical, fins a l’espatlla i el braç dret Apareix a conseqüència de l’obstrucció, generalment d’índole litiàsica, d’un conducte biliar o de la contracció espàstica de l’esfínter d’Oddi Té una durada variable, de menys d’una hora a dos dies, i sol anar acompanyat d’un greu trastorn de l’estat general, amb nàusees i vòmits En el transcurs d’un còlic hepàtic…
sinàlgia
Patologia humana
Dolor en un punt llunyà de la lesió o de l’excitació causal.
És anomenada també dolor reflex
teoria de la porta d’entrada
Medicina
Teoria sobre la transmissió del dolor formulada l’any 1965 pel psicòleg canadenc Ronald Melzack i el neurofisiòleg britànic Patrick Wall.
Segons Melzack i Wall, les percepcions del sistema nerviós, principalment la del dolor, no depenen únicament de l’estimulació perifèrica i de la seva transmissió, sinó que hi ha sistemes propis de modulació medullar que hi influeixen La transmissió de la sensació dolorosa a l’encèfal a través de fibres aferents primes es pot inhibir per l’acció de l’estimulació de fibres gruixudes, que són les que transmeten la sensació del tacte, de tal manera que es pot provocar una mena de ‘porta’ que bloqui l’ascens del dolor La teoria de la porta d’entrada fomentà l’aparició de noves tècniques …
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina