Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
xilocaïna
Farmàcia
Anestèsic local tòpic o per infiltració, molt emprat en clínica dental en injecció intragingival per a evitar el dolor de les extraccions.
És anomenada també lidocaïna Hom l’addiciona també en alguns injectables intramusculars dolorosos
enucleació
Extirpació quirúrgica d’un tumor, òrgan o cos estrany, amb l’alliberament previ de les seves cobertes o adherències.
L’enucleació més corrent és la del globus ocular, practicada en els ulls cecs i dolorosos o bé amb tumors malignes
dolor

A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…
fibromiàlgia
Medicina
Forma de reumatisme no articular, caracteritzada per dolor difús a la musculatura i l’esquelet i dolor a la pressió d’uns punts determinats.
Se n'atribueix la causa a una sensibilitat dolorosa augmentada conjuntament amb un trastorn dels mecanismes de percepció dels estímuls mecànics, que esdevenen dolorosos
cel·lulitis
Patologia humana
Inflamació circumscrita del teixit connectiu d’origen infecciós, que pot arribar a esdevenir un abscés segons la virulència del germen o les condicions del pacient.
Habitualment afecta la pell i el teixit subcutani, on es produeix enrogiment, dolor, escalfor i tumefacció secundàriament, pot presentar-se una limfangitis, amb augment del volum dels ganglis limfàtics regionals que es tornen dolorosos Pot haver-hi també febre i afectació de l’estat general
call
Medicina
Neoformació òssia que solda els dos extrems d’un os fracturat.
La fractura dona lloc a un hematoma, que es transforma en coàgul, i aquest s’organitza a expenses del teixit conjuntiu dels voltants, el qual sofreix un procés de metaplàsia el focus de fractura és ocupat per teixit osteoide, sobre el qual es diposita calci i es forma un teixit ossi La consolidació d’una fractura pot ésser anormal, amb la formació de calls hipertròfics, viciosos, dolorosos, etc
cordotomia
Secció quirúrgica del cordó anterolateral medul·lar per tal d’interrompre la conducció dels estímuls dolorosos aferents.
Hom l’empra per al tractament de les àlgies paroxístiques i irreductibles
aigüerol
Veterinària
Hidrartrosi localitzada al peu del bestiar, consistent en petits tumors tous, plens de líquid, no dolorosos.
Constitueixen un obstacle en el funcionament de l’aparell locomotor i rebaixen el valor de l’animal
còlic
Patologia humana
Dolor agut i paroxístic, ocasionat habitualment per l’espasme d’un òrgan buit.
El còlic hepàtic és un dolor molt intens a l’epigastri i a l’hipocondri dret, produït per la contracció espasmòdica de la bufeta i dels conductes biliars Aquest dolor sovint s’estén, pel nervi frènic i pel plexe cervical, fins a l’espatlla i el braç dret Apareix a conseqüència de l’obstrucció, generalment d’índole litiàsica, d’un conducte biliar o de la contracció espàstica de l’esfínter d’Oddi Té una durada variable, de menys d’una hora a dos dies, i sol anar acompanyat d’un greu trastorn de l’estat general, amb nàusees i vòmits En el transcurs d’un còlic hepàtic pot aparèixer una icterícia…
tètan
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda provocada per Clostridium tetani, bacil anaeròbic i grampositiu, productor d’una neurotoxina, identificada pel microbiòleg alemany Arthur Nicolaier (1862-1945).
El bacil en forma esporulada es troba a l’intestí de l’home i dels animals i a la terra La porta d’entrada de la malaltia acostuma a ésser una ferida bruta i anfractuosa unes altres vegades ocorre després del naixement tètan neonatal o d’intervencions quirúrgiques tètan postoperatori , i a vegades no té porta d’entrada coneguda tètan criptogenètic En la ferida el bacil passa de la forma esporulada a la vegetativa i inicia la producció de l’exotoxina una tetanolisina, d’acció antifagocitària, i la tetanospasmina, proteïna de propietats neurotòxiques Per via nerviosa a través de l’axó de…