Resultats de la cerca

Les Cambres, veritables centres intellectuals de les ciutats, organitzaven concursos poètics i torneigs dramàtics, i els retòrics rivalitzaven en l’art de la versificació, sovint complicada i artificiosa, amb un llenguatge igualment rebuscat i solemne, sobretot en el teatre i en el gènere poètic del refrany

Hom en situa l’origen en el recull d’articles que amb el títol de Dramatúrgia d’Hamburg publicà Lessing 1767-69 La dramatúrgia ha seguit els camins de les literatures dramàtiques nacionals, amb les quals cal confrontar-la a l’hora de fer-ne la història En agafar solidesa els diferents gèneres dramàtics comèdia, drama, tragèdia hom intentà de fixar les lleis que els caracteritzen en aquest sentit han tingut un paper important les poètiques poètica i la crítica

La composició segons aquest procediment fou una pràctica estesa a l’òpera italiana del segle XVIII, aplicada després a altres gèneres, dramàtics o no com obres sacres La seva motivació principal era el reaprofitament comercial de les àries i els fragments d’òpera més famosos, de procedència diversa En aquest procés els extractes eren arranjats segons els interessos tant de l’empresari com dels cantants i del director musical De vegades, el mateix director musical interposava àries de composició pròpia a les àries preses d’altres obres Compositors de la talla de GF Händel o A…

El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burguesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excellència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint…

Traducció alhora dels mots grecs prósopon màscara que duien els actors dramàtics i hypóstasis substrat o suppositum , subjecte d’atribució i principi darrer d’acció, el terme “persona” fou conceptualitzat filosòficament només en l’àmbit cristià, a partir de la filosofia hellenística neoplatonisme, epicureisme i, sobretot, estoïcisme i en explícita relació amb la cristologia i amb la reflexió sobre el misteri trinitari L’aplicació del terme “persona” en cadascuna d’aquestes dues qüestions teològiques correspongué, respectivament, a cadascun dels dos sentits fonamentals que el…

Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Inicialment la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Més tard, al segle XIV…

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…

El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que visità àdhuc…

És una mena de quòdlibet, obra de miscellània de la fi de l’edat mitjana conreada a Alemanya Segurament té relació també amb el fricassé francès dels s XV i XVI De metre lliure i sense forma estròfica fixa, hi alternen diferents llengües, entre les quals el llatí, el català, el castellà, el portuguès, l’italià i el gascó L’obra és formada per diferents números, i a vegades té una extensió de més de dos-cents versos Segons Juan Díaz Rengifo, en la seva Arte poética española 1592, és una composició de cobles redondillas en les quals es barregen totes les diferències de metre Conté fragments…

WA Mozart Don Giovanni , KV 527, II núm 14 Duetto ‘Eh via buffone’ fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Molts compositors diferenciaren duet, utilitzat per a música vocal, de duo, utilitzat per a música instrumental A l’Edat Mitjana, amb el naixement de la polifonia, formes com el conductus eren escrites amb un elevat grau de virtuosisme per a duo de cantants solistes Al segle XV fou molt corrent combinar seccions corals i a dues veus en les misses i els motets Compositors com J Dunstable o més tard T Morley escriviren obres senceres en diferents moviments per a aquesta formació Al…