Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
eó
Període de temps immesurable o indefinit.
eó
Història
Religió
Entre els gnòstics, cadascun dels éssers eterns intermediaris entre la divinitat, de la qual procedeixen per emanació, i el món sensible, els quals, com més s’acosten a aquest, més es degraden.
eó
Geologia
Unitat geocronològica major que una era.
Tot el temps geològic és comprès en tres eons l’Arqueà, el Proterozoic i el Fanerozoic Les poc conegudes eres precambrianes formen el Prearqueà Aquesta divisió està molt lligada a la importància del registre fossilífer L’Arqueà, o principi , és el temps més antic, que va de -3750 a -2500 milions d’anys El Proterozoic, o vida antiga o primera , va de -2500 a -570 milions d’anys L’anomenat temps precambrià englobaria aquests dos primers eons, caracteritzats per la manca d’un registre fossilífer En el Fanerozoic, o vida visible o veritable , que va de -570 milions d’anys a l’actualitat, s’…
coeficient evaporatiu
Ecologia
Grau d’humitat d’una comunitat vegetal calculat com el quocient entre l’evapotranspiració real (Ea) i la demanda evaporativa de l’atmosfera (Eo).
El seu símbol és k, per tant k = Ea/Eo El valor de k és indicatiu de l’aigua disponible en una comunitat vegetal durant un determinat interval de temps Definit per Fitzpatrick i Nix el 1970, des d’aleshores ha estat àmpliament utilitzat
consonantització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una vocal o una semivocal passen a tenir valor de consonant.
En llatí ego > * eo > 'jo’
alternança
Lingüística i sociolingüística
Fenomen morfològic que consisteix en la permutació d’elements fonològics en mots que pertanyen a la mateixa sèrie, grup o categoria morfosintàctica.
Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques llatí, eo/ivi i més generalment en consonàntiques i vocàliques aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament per exemple llatí, věnit/vēnit català, canto/canta fugi/fugí
supí
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic.
En llatí, morfològicament, és un substantiu de la quarta declinació, constituït pel sufix - tu - afegit a l’arrel del verb Pot tenir la forma en - um , amb funció d’acusatiu i acompanyant ordinàriament verbs de moviment eo dormitum , ‘me'n vaig a dormir’, i la forma en - u , amb funció d’ablatiu i acompanyant adjectius que signifiquen possibilitat, facilitat, dificultat facile dictu , ‘fàcil de dir’
era
Geologia
Després dels temps prearqueans, les eres són Paleoprotozoic dins l’Arqueà, Mesoprotozoic, Neoprotozoic i Epiprotozoic dins el Proterozoic, Paleozoic o primària, Mesozoic o secundària i Cenozoic o terciària al Fanerozoic
biodiversitat
Ecologia
Conjunt de totes les formes vivents de la naturalesa entera, d’una regió geogràfica o d’un grup taxonòmic definit.
Aquesta accepció, introduïda principalment per EO Wilson el 1986, expressa el nombre total de les espècies presents en el conjunt de referència sense considerar-ne els efectius, a diferència de l’accepció ecològica tradicional de diversitat , que inclou també una estimació de les abundàncies respectives de les diverses espècies Fent una analogia amb el llenguatge, la biodiversitat seria un diccionari que conté totes les expressions de què disposa una llengua mentre la diversitat seria l’estil d’expressió caracteritzable per l’ús i la freqüència relativa dels mots…
neo-
Paleontologia
Prefix que denota la darrera subdivisió d’un període, enfront de meso- i d’eo-.