Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
economista
Economia
Teoritzador en matèria econòmica.
Aquest terme, emprat per primera vegada per Mirabeau, designà originàriament els fisiòcrates francesos del s XVIII
economista
Economia
Persona encarregada de l’assessorament econòmic o financer en una empresa o institució.
poder compensador
Economia
Reacció espontània que les empreses no oligopolístiques o diversos grups, com ara consumidors o sindicats, fan per contrarestar els efectes de l’actuació d’aquells grups o empreses que controlen el mercat.
Amb el poder compensador sorgeix una relació d’interdependència, car els oligopolis preveuen la reacció d’aquest poder compensador El terme fou introduït per l’economista nord-americà JK Galbraith, en analitzar les situacions de mercat oligopolístic
llei de Parkinson
Economia
Enunciat econòmic segons el qual el treball s’expandeix fins a emplenar el temps disponible perquè sigui enllestit, tant si n’hi ha necessitat com si no n’hi ha.
Deguda a l’economista nord-americà C Nortcote Parkinson, aquesta llei llei va acompanyada d’altres observacions empíriques sobre la inèrcia, la incompetència productiva de les organitzacions complexes i grans, les quals, segons Parkinson, creixen per elles mateixes, sense cap relació amb llurs necessitats l’increment de la grandària és inversament proporcional a llur eficàcia
efecte riquesa
Economia
Discriminació del tipus d’interès i augment de la demanda de béns i serveis per part dels empresaris i consumidors, a conseqüència d’un augment en la quantitat de diner.
Aquest efecte, descrit per l’economista Arthur Cecil Pigou, té grans conseqüències en la política monetària Les retallades de tipus d’interès provoquen expectatives d’augment dels rendiments d’altres actius com ara les accions o els immobles El resultat és que els propietaris se senten més rics i amb més capacitat de despesa i n'incrementen el consum Amb les pujades del preu del diner, l’efecte és el contrari
corba de Laffer
Economia
Corba que relaciona els ingressos fiscals amb els tipus impositius.
Popularitzada per l’economista Arthur Laffer els anys vuitanta, intenta demostrar que, a mesura que augmenta el tipus impositiu ho fan també inicialment els ingressos, però, arribats a un punt determinat, nous increments de taxes els acaben reduint Aquesta tesi fou utilizada els anys vuitanta pels governs consevadors de Margaret Thatcher, al Regne Unit, i de Ronald Reagan, als EUA, per a defensar que les rebaixes impositives acaben generant més ingressos
ciència regional
Geografia
Disciplina relacionada amb l’economia, la geografia i la planificació que estudia la problemàtica de l’economia regional.
La ciència regional és, en gran part, creació de l’economista nord-americà Walter Isard Els anys 1950, quan encara l’economia regional i els models matemàtics tenien poc contingut teòric, Isard construí una “teoria regional” a partir d’una modelització quantitativa i empírica i d’una anàlisi teòrica dels problemes de localització en economia regional El 1954 es fundà la Regional Science Association, que d’ençà d’aleshores ha creat seccions locals arreu del món —diverses de les quals als Països Catalans— dedicades a promoure l’anàlisi regional emprant tècniques, conceptes, mètodes…
consum ostentós
Sociologia
Conducta d’aquelles persones que mitjançant una despesa considerada excessiva i malversadora volen acreditar la seva pertinença, real o pretesa, a un determinat estatus social.
Malgrat que els gustos i els estils de vida canvien, es tracta d’un fenomen gairebé universal, atès que l’exhibició de la riquesa és una actitud característica del “nou ric”, que necessita afirmar-se i compensar el seu origen social humil mostrant-la com si es tractés d’un trofeu Thorstein Veblen fou el primer economista que, més enllà de l’anàlisi econòmica convencional, es referí a aquest tipus de consum relacionat amb la voluntat de distinció A The Theory of the Leisure Class , 1899 Veblen observa que qualsevol despesa que contribueixi de manera efectiva a la bona fama de l’…
clúster
Economia
Conjunt d’empreses d’un mateix sector o de sectors afins que aprofiten la proximitat geogràfica per a crear sinergies i increme ntar, així, la seva competitivitat.
Tot i que el concepte té arrels en els economistes clàssics, fou l’economista nord-americà Michael E Porter el que el desenvolupà i encunyà el concepte competitive clusters per a designar pols econòmics geogràficament localitzats i en certa manera especialitzats L’exemple per antonomàsia de clúster és Silicon Valley Califòrnia, centre mundial del sector informàtic La formació de clústers es produeix moltes vegades de manera espontània, com fou el cas, a Catalunya, de sectors tradicionals com el tèxtil o l’editorial, però la intervenció del poder polític tendeix cada cop més a…