Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
edificació
Construcció i obres públiques
Estudi de l’edifici des de les perspectives constructives, funcionals i socials.
L’edificació inclou l’estudi de la natura constructiva de l’edifici, dels requisits i del comportament dels seus subsistemes i la seva interacció, de l’ambient interior, de la seva gestió i de la relació amb l’entorn natural, entre altres aspectes
adormir-se
Construcció i obres públiques
Endurir-se el guix pastat o l’argamassa d’edificació.
barri de barraques
Urbanisme
Barri en el qual el tipus d’edificació predominant és la barraca
.
sermó
Cristianisme
Discurs pronunciat en públic per un ministre del culte per a edificació dels assistents; prèdica.
accessió
Dret civil
Dret que té el propietari d’una cosa de fer seu tot el que aquesta produeix (accessió discreta) i tot el que li és incorporat naturalment o artificialment (accessió contínua natural o industrial).
Les coses poden produir fruits naturals collites o rebre la incorporació d’altres pel treball de l’home edificació, plantació, o per accions de la natura alluvió, avulsió, mutació del llit d’un riu, formació d’illa En els béns mobles hom distingeix l’adjunció, la commixtió, i l'especificació El fonament del dret d’accessió és el principi jurídic que la cosa accessòria segueix sempre la principal, bé que certs tipus especials d’accessió es resolen legislativament segons criteris diferents En certs casos d’accessió edificació, plantació i d’altres pot haver-hi dret a indemnització, segons que…
lluerna
Dret català
Obertura destinada a rebre llum a través del predi veí, que té una amplària constant, en el parament extern, de dotze centímetres i una alçària variable, entre la mínima de quaranta-cinc centímetres i la màxima de setanta, establerta pel dret civil català com a límit del dret de propietat.
L’existència d’una lluerna legítima obliga el veí a deixar en la seva edificació una adrona d’un metre quadrat
zona
Urbanisme
Àrea urbana en què hom limita els usos i les densitats permeses.
La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…
barri residencial
Urbanisme
Barri en el qual domina la residència; portat a l’extrem, esdevé el barri dormitori.
El concepte de barri residencial no fa referència, urbanísticament, a l’estatus social dels habitants del barri, bé que l’ús vulgar sol aplicar-lo, inexactament, als barris o sectors urbans en els quals domina l’edificació luxosa