Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
vilar
Mas important que comprenia diverses edificacions.
illa
Construcció i obres públiques
Conjunt d’edificacions contigües les unes a les altres, delimitat per tres carrers o més.
agrovoltaisme
Agronomia
Tecnologia energètica
Sistema d’explotació mixt, agrari i elèctric, que combina en una mateixa extensió de terreny la producció agropecuària amb la generació d’electricitat a partir de la llum solar.
Generalment s’installen plaques solars sobre els conreus o les pastures a una altura que els faci practicables, o s’integren en hivernacles o altres edificacions de les explotacions agropecuàries
celobert
Construcció i obres públiques
Espai situat dins una edificació o entre edificacions, que ventila les cambres immediates alhora que els dóna llum.
Eventualment poden ésser coberts amb materials translúcids
carta aeronàutica
Transports
Mapa dissenyat especialment per a ús de la navegació aèria.
És representat un sector de terra o de terra i mar, amb detall tant dels elements naturals elevacions del terreny, profunditat de la mar, masses d’aigua, etc com els humans ciutats, carreteres importants, línies de ferrocarril i d’electricitat, terrenys conreats, etc, preferentment els de les zones d’aterratge pistes d’aeroports i aeròdroms, edificacions properes, senyalitzacions, etc
mas

mas les Romagueres (Osor)
© JoMV
Geografia
Història
Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació.
S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament, edificacions…
carrer
Urbanisme
Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o ciutat i la comunicació entre ells.
Quan els carrers són indiferentment per a vehicles i vianants, solen tenir reservats per a aquests últims dues voravies en posició lateral i separades i elevades, respecte a la via rodada, mitjançant una vorera Tant la via com la voravia requereixen paviments adequats Generalment, també les façanes de les edificacions s’arrengleren a ambdues bandes, parallelament a l’eix del carrer Els carrers poden ésser també destinats exclusivament als vianants En època medieval, els gremis se solien agrupar en carrers, que sovint prenien el nom de l’ofici carrer de l’Argenteria, carrer de…
impost sobre béns immobles
Economia
Impost directe i real, d’origen anglosaxó i atribuït generalment a l’àmbit d’administració local, que grava el valor d’immobles urbans i rústics, tant d’ús productiu com rersidencial.
A l’Estat espanyol substituí les Contribucions Territorials Urbana, Rústica i Pecuària, i l’impost municipal sobre solars El fet imposable es concreta en el valor de la propietat de béns immobles de naturalesa rústica i urbana situats en el terme municipal respectiu, en els drets reals d’usdefruit i superfície, i també en les concessions administratives sobre els béns citats Constitueix la base del finançament municipal, atesos el caràcter inamovible del sòl i de les edificacions i la seva elevada capacitat recaptadora, i la senzillesa administrativa de la seva gestió La seva…
arquitectura efímera

Atomium (Brussel·les), exemple d'arquitectura efímera que ha perdurat en el temps
© Danbreckwoldt /Dreamstime.com
Arquitectura
Construcció arquitectònica, generalment de formes avantguardistes, dissenyada per a una funció determinada durant un període de temps concret.
Aquest tipus de construcció efímera és un laboratori arquitectònic per a experimentar amb nous materials, amb recursos sostenibles i nova tecnologia, que després s’aplicaran en les edificacions permanents i en la construcció de refugis temporals per a les víctimes de guerres o catàstrofes naturals L’arquitectura efímera ja era un fet en l’antic Egipte i en l’Europa del Renaixement i el Barroc, però pren valor a partir de l’aparició de les exposicions universals al final del segle XIX, quan les construccions efímeres són la imatge de marca de productes, ciutats i nacions Algunes…