Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
perforador
Química
Extractor líquid-líquid, especialment el de tipus discontinu (extracció).
Consta essencialment d’un muntatge de reflux en el qual hom ha intercalat una peça dissenyada convenientment perquè s’hi efectuï l’extracció d’un líquid per un solvent més lleuger o més pesant
autòpsia
Dret processal penal
Reconeixement d’un cadàver, fet normalment pel metge forense per conèixer i provar la causa i les circumstàncies de la mort, i per identificar la víctima.
La legislació espanyola exigeix que s’efectuï l’autòpsia en les investigacions judicials sobre una mort violenta, o no natural, en la qual hom sospita la comissió d’un delicte El jutge d’instrucció ha d’assistir a l’operació anatòmica, o bé delegar-hi un funcionari judicial, i el secretari ha de donar fe de la diligència
rellotge avisador
Tecnologia
Aparell de rellotgeria, normalment de sobretaula, que es pot programar perquè efectuï un toc sonor al cap d’un espai determinat de temps.
Sol ésser emprat a la cuina, en laboratoris fotogràfics, etc rellotge temporitzador
comissió rogatòria
Dret internacional
Sol·licitud que un jutge o un tribunal fan oficialment a l’autoritat competent d’un altre estat perquè aquesta executi en acte d’instrucció o efectuï una diligència.
bitlles lleoneses
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles de precisió que es basa en l’habilitat a obtenir la màxima puntuació fent que una bola semiesfèrica faci un recorregut determinat sense tocar les bitlles.
El parc de l’Escorxador de Barcelona té un espai reservat per a jugar a bitlles lleoneses Federació Catalana de Bitlles i Bowling El joc consta de 9 bitlles de fusta tornejada de pollancre o faig, de forma troncocònica i de 55 cm de llargària, 10 cm de diàmetre a la base i 4 cm a la cúspide També consta d’una bitlla més petita anomenada miche , de 30 cm de llargària, 7 cm de diàmetre a la base i 3 cm a la cúspide El projectil és una bola semiesfèrica mitja bola de fusta dura, normalment d’alzina, amb el cantell rebaixat o aplanat, que pesa entre 800 g i 1 kg i té un diàmetre d’entre 13 i 15…
cel·la electroquímica
Química
Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica (en el qual cas hom l’anomena cel·la electrolítica, i l’operació en conjunt rep el nom d’electròlisi) o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament (i és anomenat aleshores pila o cèl·lula voltaica).
Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode els electrons…
teoria de Planck
Física
Teoria enunciada per Planck el 1900 per tal de trobar una formulació que satisfés l’experiència en la radiació d’un cos negre, després d’haver fracassat la teoria clàssica amb la fórmula de Rayleigh-Jeans, i segons la qual qualsevol sistema físic en què la coordenada que el caracteritzi efectuï oscil·lacions harmòniques simples, només pot tenir una energia total E que satisfaci la relació E = nhν, on n és un enter (dit nombre quàntic), h la constant de Planck i νla freqüència d’oscil·lació.