Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
màgia
Influència extraordinària exercida per l’eloqüència, la poesia, etc.
ogàmic | ogàmica
Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet (de l’escriptura, els texts i les inscripcions redactats amb aquesta escriptura) emprat durant els primers segles de l’era cristiana a Irlanda i també a Escòcia i a Anglaterra..
Limitat normalment a les inscripcions epigràfiques en cèltic insular, només excepcionalment ha estat usat en manuscrits medievals No difereix gaire del sistema alfabètic llatí i, segons la llegenda local, fou inventat per Ogma Mac Elada ‘Fill de la Ciència’, que correspon al gàllic Ogmios, déu de l’eloqüència
parlato
Música
En la música vocal, indicació per a una interpretació parlada, no cantada.
Implica en el fragment indicat un ús de la veu més pròxim a la parla, tot perdent el seu caràcter melòdic, com per exemple en els diàlegs d’algunes opéras-comiques En ocasions també és utilitzat en la música instrumental, amb un sentit molt més difús o indeterminat, relacionat amb la noció d’eloqüència musical pròpia del pensament del segle XVIII En són indicacions sinònimes parlando i parlante
orador | oradora
Persona que professa l’art oratòria o posseeix uns dots d’eloqüència notables.
rètor
Història
A la Grècia antiga, nom amb què eren designats els oradors i mestres d’eloqüència.
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara…
retòrica
Retòrica
Art de l’eloqüència, de l’expressió oral i escrita, fixada d’acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s’enriquiren en la tradició successiva.
Cal cercar-ne els orígens a Siracusa Sicília, com a resposta a l’estímul de la necessitat oratòria, incrementada per la lluita política i judicial del segle V aC Gòrgies i el seu deixeble Trasímac de Calcedònia foren els primers que, a Atenes, ensenyaren i imposaren els criteris que havien de regir la prosa artística, amb la qual cosa feren que la retòrica fos alhora la tècnica del parlar i també la tècnica de l’escriure Gòrgies elevà l’ideal del ‘parlar bé’ εῦ λέγειν a un ideal de cultura i convertí la seva prosa en quelcom molt afí a la poesia En la seva doctrina, el καιρός és a dir, la…