Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
empara
Història del dret
Acció d’emparar-se d’un feu el senyor, o de la cosa feudal o emfitèutica el senyor directe, en casos d’incompliment de les obligacions per part del feudatari o emfiteuta.
En l’anomenada empara real el senyor prenia el feu del seu feudatari i l’aplicava al seu domini i en l' empara verbal el senyor impedia que el vassall o emfiteuta tragués res béns mobles, productes o rendes de la propietat feudal o emfitèutica
empara
Construcció i obres públiques
Element de protecció en una via que indica la presència d’una vora perillosa i que a vegades serveix per a evitar que els vehicles surtin de la calçada.
recurs d’empara
Dret
Recurs que s’interposa davant el tribunal constitucional contra actes definitius de l’administració o sentències de tribunals fermes i que hom estima que violen els drets fonamentals i llibertats públiques, reconeguts en la constitució o en el bloc de la constitucionalitat.
empara de dot
Història del dret
Manament judicial que expedien els alcaldes de cort, a petició del marit, per tal que els béns dotals de la dona no poguessin ésser segrestats o embargats per a respondre dels deutes que ell pogués contreure.
a l’abric de
A cobert de, a l’empara de.
desemparar
Deixar (algú) sense empara, sense ajut o assistència.
escudar-se
Valer-se d’alguna cosa com a pretext, defensa, empara, etc.
valedor | valedora
Persona que n’empara, n’ajuda o en protegeix una altra.
redossar
Arrambar (algú o alguna cosa) a un objecte que li serveixi de recer o empara.