Resultats de la cerca

Antigament el privilegi d’encunyació era lliure, però posteriorment aquest dret fou reservat a l’estat, que establí una fàbrica o casa de moneda per a tal efecte La utilització de paper moneda ha desplaçat els metalls, els quals només són emprats per a les monedes fraccionàries, que solen ésser aliatges de metalls no nobles

Hom el duu a terme amb màquines especials, dites encunyadores, mena de premsa proveïda d’encunys, i també amb màquines tipogràfiques o flexogràfiques especialment preparades

La seva encunyació acompanyava generalment la del diner Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior A Catalunya, la denominació és documentada des del segle XI, però la moneda fou encunyada des del segle IX al XVI, primer d’argent i després de billó La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la

Fou encunyada, també, la mitja corona L’encunyació fou suspesa entre el 1902 i el 1907

Amb les tècniques mecanitzades modernes, hom grava la gràfila durant l’encunyació mateixa mentre que, antigament, requeria una operació a part

Té una forta resistència mecànica i a la corrosió i és molt malleable Hom l’empra en l’encunyació de moneda i en la fabricació de maquinària naval

La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…

Pot respondre al canvi de característiques valor, autoritat emissora i a l’estalvi, ja que evita el treball de preparació del cospell si la peça emprada reuneix les característiques necessàries per a la nova encunyació

Les disposicions emanades del rei Ferran II, l’any 1493, regulant la moneda catalana, determinaven la recollida d’aquestes parpalloles en el terme de quatre mesos, a fi que les seques n'aprofitessin el metall per a l’encunyació de croats