Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
ardit
Anvers d’un ardit encunyat a Barcelona (1614) i revers d’un ardit encunyat a Perpinyà (1611)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda, petita, de coure anglesa anomenada farthing
en anglès.
Fou encunyada també a Bordeus pels ducs d’Aquitània on era coneguda amb el nom gascó de fardin o hardin ja al s XIV com a equivalent d’una quarta part del gros, i també a Navarra segons consta l’any 1400 Incorporat Bordeus a França, sota el regnat de Lluís XI 1461-83 foren encunyats ardits d’argent hardit , en francès en aquesta ciutat i també a Nantes amb el valor de tres diners Els ardits estrangers circularen per Catalunya a partir de mitjan s XV, circulació que fou repetidament prohibida Tanmateix, durant l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1475-93,…
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diferents tipus monetaris d’or batuts als regnes cristians, que seguien els patrons del morabatí almoràvit.
El morabatí alfonsí o castellà fou encunyat per Alfons VIII de Castella amb llegenda cúfica, però de contingut cristià, amb l’afegit d’una creu i les lletres ALF Seguia la metrologia del model i circulà abundantment a Catalunya, fet documentat entre el 1218 i el 1269 Continuà batent-se en el breu regnat del seu successor Enric I 1214-17 i no hi ha evidència que continués en els regnats posteriors El morabatí lleonès fou encunyat pels reis lleonesos Ferran I 1157-88 i Alfons XI 1188-1230 seguint el patró metrològic del morabatí almoràvit, però amb tipologia cristiana ofereix una…
aeronomia
Meteorologia
Part de l’aerologia que estudia les regions més altes de l’atmosfera on els fenòmens de dissociació i d’ionització de l’aire són intensos.
El mot fou encunyat per S Chapman el 1954 aeronomy
alfonsí d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al maravedís d’or fet a Toledo per Alfons VIII (1158-1224).
Encunyat entre el 1172 i el 1218, fou la primera moneda medieval d’or batuda a Castella
petricor
Geologia
Olor que genera la pluja quan cau en un sòl sec.
El terme fou encunyat per dos geòlegs australians, Isabel Joy Bear i Roderick G Thomas, l’any 1964
frederic
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda alemanya d’or, de 6,65 grams de pes i valor de 5 tàlers d’argent, encunyada pels reis de Prússia des de Frederic Guillem I (1713-1740) fins a la proclamació de l’imperi Alemany (1871).
Encunyat en gran quantitat per Frederic II, de qui rebé el nom, durant el s XVIII circulà conjuntament amb el ducat
lluís
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del s XVII.
El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes oscillà entre…
victoriat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent que hom començà a encunyar vers el 228 aC i que era destinada, bàsicament, al comerç exterior.
Pesava 3/4 de denari i era equiparat a la dracma d’Illíria Vers el 104 aC fou encunyat amb un valor equivalent a mig denari
mec art
Art
Pràctica artística neodadà que es caracteritza per la utilització d’imatges fotogràfiques traslladades mecànicament a altres suports amb l’objectiu d’obtenir-ne una imatge de síntesi.
El terme mec art contracció de mechanical art fou encunyat el 1965 pels artistes Alain Jacquet i Mimmo Rotella, i difós pel crític francès Pierre Restany
perpra
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària bizantina nascuda de la reforma d’Aleix I el 1092.
Tenia llei de 21 quirats i pesava 4,40 g Substituí l' histamenon i el solidus , i fou encunyat fins la primera meitat del s XIV